Ja m'he llegit la tercera i última part d'aquesta trilogia del Ken Follet. Li passa una mica com als anteriors, que els personatges perden protagonisme en front dels fets històrics. També és una mica curiós la promiscuïtat d'algun d'ells i lo fàcil que s'ho troben, però suposo que l'autor s'ho ha de fer venir bé.

Aquest llibre tracta de la lluita per aconseguir drets civils de la gent de color als EUA, de l'assassinat del JFK, del de Martin Luther King, de la guerra del Vietnam, el Watergate de Nixon, dels dirigents grisos i mediocres dels comunistes, de l'opressió que va viure la gent d'Alemanya de l'Est amb l'Stasi, els presoners polítics a Sibèria, i finalment la bona feina que va fer el Gorvachov. El llibre acaba amb la caiguda del mur de Berlín. Els personatges van donant voltes per aquests escenaris.

El llibre es deixa llegir molt bé, i amb el tema d'embolics de faldilles amenitza els fets històrics. Així s'adquireix una mica de cultura per entendre millor aquest món boig on vivim. Recomanable!

Aquest cap de setmana passat hem anat al castell de Balsareny de visita. Cada diumenge primer de mes la visita és teatralitzada, val 10EUR els adults i 5 els nens grans. El cert és que està molt bé, el guia ho explica bé, amb una mica d'humor i deixa participar als nens (per exemple els deixa tocar la campana de l'església). Això s'agraeix ja que així no és una lliçó amb moltes dades i és quelcom més divertit. Segons l'explicació del guia el castell està ubicat allí per que el noble que el va construir era un pesat i el rei el va enviar allí, ben lluny per que deixes de molestar i de pas vigila el naixement del canal que dóna aigua a Manresa.

El castell de Balsareny és una fortalesa d'estil gòtic civil català ubicada dalt d'un turó, sobre el municipi de Balsareny, i datada el 951. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació. Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el castell destaca amb els seus merlets airosos. La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i Castelladrall. La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX. Al costat mateix del castell es pot visitar la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.

El castell està molt ben conservat i la part visitable és interessant. És un recorregut entre el gran saló (la quantitat de quadres que estan allí és impressionant, llàstima que no estan gaire cuidats, i la majoria són molt foscos), varies estàncies, la cuina (que té un morter de ferro), un menjador i un dormitori. A la part baixa es visita la bodega. En el futur planegen fer visitables les masmorres. Visita recomanada!

He anat a veure aquesta peli amb el meu nebot (excuses, excuses, a mi també m'agraden els super herois) i m'ho he passat la mar de bé.

[Spoilers] Segueix on ho deixa l'anterior, on el Sr.Stark decideix investigar el ceptre que tenia el Loki. La joia del ceptre en realitat és un ordinador, i l'Ultron és el seu programa i cobra vida barrejat amb software del Stark. Comença a escampar-se per l'Internet i acaba controlant robots.

Aleshores els Vengadores tenen que aturar-lo per que a més a més l'Ultron vol destruir-los i també carregar-se el món. Apareixen nous enemics, dos bessons que al principi ajuden a l'Ultron però que es tornen bons quan veuen que vol destruir el món i acaben fent-se Vengadores. També surt el director Nick Fury que els ajuda. Apareix un nou Vengador sintètic que és el Vision (en principi l'Ultron volia fer-lo servir de contenidor), que està format amb la intel·ligència artificial Jarvis i una joia de l'ànima. Entre tots acaben vencent. Ja hi ha masses joies d'aquestes pel món i el Thor surt a investigar.

Com a plus la peli té tocs d'humor ben posats i s'agraeixen. A mi m'ha agradat!

Recentment he trobat un article que es preguntava si encara és necessari aprendre jQuery, o si ja es podia abandonar. Segons el noi que escriu ja no cal aprendre jQuery ja que el Javascript normal ja fa tot el que el jQuery fa. Posa els següents exemples:

Selectors:

// jQuery
$('.myClass');

// JavaScript
document.getElementsByClassName('myClass');

// jQuery
$('#myID');

// JavaScript
document.getElementById('myID');

//Fer servir el nou QuerySelector
/*
 * Classes
 */
// Agafar el primer node amb la classe .myClass 
document.querySelector('.myClass');

// Retorna una llista de nodes amb .myClass
document.querySelectorAll('.myClass');

/*
 * ID
 */
// Obté el ID
document.querySelector('#myID');

/*
 * Tags
 */
// Una llista de nodes dels 'div'
document.querySelectorAll('div');

També comenta que es poden fer coses amb afegir i treure una classe:

// jQuery
$('div').addClass('myClass');

// JavaScript
var div = document.querySelector('div');
div.classList.add('myClass');

// jQuery
$('div').removeClass('myClass');

// JavaScript
var div = document.querySelector('div');
div.classList.remove('myClass');

// jQuery
$('div').toggleClass('myClass');

// JavaScript
var div = document.querySelector('div');
div.classList.toggle('myClass');

// JavaScript Document.ready
document.addEventListener('DOMContentLoaded', function() {
    // DOM ready, run it!
}, false);

L'article segueix amb més exemples sobre events, arrays, modificació d'atributs d'un node, manipulació del CSS etc...

Jo penso que sí, que encara cal fer servir i aprendre jQuery, no només per que jo en faci un us extensiu (de fet Noticias3D té molta cosa feta amb javascript normal) si no per que hi ha coses que amb jQuery són més còmodes, per exemple les crides ajax. Tot el codi d'una crida ajax en jQuery està en un sol lloc, en Javascript invoca a una funció callback. Amb jQuery hi ha tot un munt de controls i llibreries que no seran fàcils de subtituir, jqGrid, el deserialitzador de JSON, etc... només per dir-ne dues).

També en l'article menciona que per exemple els nous atributs data-* d'HTML 5 encara no estan estandaritzats del tot i tenen comportaments diferents segons el navegador, en aquest sentit jQuery farà el que se li dóna millor, es a dir proporcionar una capa d'abstracció que programes les coses una vegada i prou. Si per sota canvia la forma en que es fa aleshores només cal modificar la versió de la llibreria jQuery i llestos. Així que jo de moment seguiré fent servir jQuery.

Uber, the world's largest taxi company, owns no vehicles. Facebook, the world's most popular media owner, creates no content. Alibaba, the most valuable retailer, has no inventory. And Airbnb, the world's largest accommodation provider, owns no real estate. Something interesting is happening.

Uber no té vehicles en propietat, Facebook no produeix continguts, Alibaba no té inventaris, Airbnb no té hotels... tots proporcionen un interface a productes... Curiós.

Una peli d'espies clàssica! Com els Bonds, amb dolent molt dolent que té un esbirro dolentíssim (on ja es preveu que ha de morir, com l'home dolent aquell dels dents de ferro del Bond). El dolent té un pla per aniquilar el món i una base secreta. Hi ha també un proveïdor de gadgets i tecnologia d'espies que salva el cul als agents... Tots els ingredients junts, excepte la noia Bond que no està i tot el poder metrosexual del Bond que tampoc està, potser per això i per la joventut del protagonista és més apte per un public més adolescent. Recomanable per passar una bona estona.

Avui AnandTech ha publicat un article curiós, tracta d'un nou processador Intel Core M. Es un processador d'ultra baix consum, amb un TDP de 4.5W, però tot i així s'escalfa. Es fa servir des de portàtils de gama alta fins a tablets

I llavors comença la festa, per que cada fabricant decideix com dissipar aquesta calor, i si allà on va muntat el processador no li proporciona prou "frescor" aleshores el processador enlloc de cremar-se comença a baixar de rendiment (thermal throttling) baixant de velocitat (MHZ). Aleshores es produeix la paradoxa de que un processador teòricament millor rendeix menys que un altre inferior per que resulta que on va muntat no dissipa prou. Clar que la tasca que està executant el processador ha de durar prou temps per fer que s'escalfi, i moltes vegades els usuaris no executem res que carregui gaire el processador.

Estava jo tan tranquil actualitzant les Apps del meu Samsung S2 i hop! Error, espai d'emmagatzematge ple. WTF? Però si tinc 4 apps pelacanyes! He esborrat dues i ja està arreglat. Però he pensat millor moc algunes a la targeta SD de 32GB que porta. I ups! Sorpresa! Moltes de les Apps que he intentat moure no es podia fer.

Per moure un App a la SD cal anar a Ajustos->Aplicacions i quan es selecciona una App hi ha el botó de moure. Aquest botó que vingui habilitat depèn de:

• Elecció del desenvolupador: quan una App s'instal·la ho fa seguint un fitxer "manifest" on el programador escull quines opcions vol. I una d'aquestes opcions "android:installLocation" indica els possibles llocs on pot anar la App. I si el desenvolupador no vol, doncs no es podrà moure a la SD.
• Suport de Widgets: quan el telèfon es connecta per USB a un PC i es "munta" (es pot accedir des del PC a la SD) la SD, aleshores la SD queda inaccessible i els programes que estan allí no es poden fer servir. Si hi ha un Widget que fa servir la App aleshores aquest widget tindrà problemes.
• Sincronització, Servei o Interface amb la conta d'usuari: per la mateixa raó d'abans si la App es sincronitza amb el núvol, s'executa com un servei o utilitza una conta d'usuari si es "munta" la SD aleshores la App deixarà de funcionar.

Aleshores el que normalment es pot moure són jocs, ja que aquests no acostumen a necessitar ni executar-se contínuament com un servei, ni widgets ni coses d'aquestes. Altres Apps que he pogut moure a la SD és el Firefox i m'ha funcionat igual de ràpid.

Se atribuye a Francisco de Quevedo y al rey Felipe IV un debate sobre el valor de la disculpa. El monarca sostenía que cualquier ofensa queda lavada por una disculpa. Sin embargo, el escritor alegaba que una disculpa deshonesta, cínica o mal planteada puede resultar peor que el hecho por el que se pide perdón.

El rey retó a Quevedo, quien entonces ejercía como su secretario, a ofenderle y encontrar una disculpa que resultase peor que el propio agravio.

Apenas dio la vuelta, el poeta le puso las manos en las nalgas al Rey; no bien repuesto de la sorpresa, Felipe IV escuchó las siguientes palabras:

Perdón, señor, pensé que era la Reina.

Segueixo llegint la Trilogia del Siglo, aquest és el segon volum, el primer és "La caída de los gigantes".

Aquest cop la trama va seguint els fills dels personatges del primer llibre. Tracta com es va muntant la segona guerra mundial, i com el nazis pugen al poder. Narra totes les atrocitats que va fer aquesta gent, entrant en detall amb algunes i fent referència a les altres de rebot. Igual amb la guerra en sí, els personatges participen en accions dins del marc, però no es té una visió amb molt detall fora del que expliquen els personatges. També tracta la guerra del Pacífic amb els japonesos i el desenvolupament de la Bomba Atomica.

Els personatges segueixen les famílies del primer llibre, es a dir els Dewar (USA), els Fitzherbert, els Lecwith-Williams, Von Ulrich i Peshkov.

Apart de pintar als nazis com molt dolents, tampoc deixa en gaire bon lloc els russos. Que amb policia secreta i demés estaven a la alçada del nazis a nivell de tortures, detencions... Els únics que es salven són els americans i els anglesos.

El llibre es llegeix molt bé, i m'ha agradat molt, l'ambientació està molt ben feta. L'únic "però" que li posaria és que hi ha molt per explicar i molt per aprofundir, i clar si el Ken Follet ja escriu un "tocho" si a més a més explica amb més detall alguna de les accions ja no seria un llibre, seria una enciclopèdia. També és curiosa la sensació de que els personatges van i venen, fan les seves coses però en realitat els fets històrics són els protagonistes ja que marquen el que els personatges poden fer o els pot passar alguna cosa, és difícil descriure la sensació, a més a més al seguir en el següent llibre els mateixos personatges no hi ha sensació de que acaba, no hi ha una conclusió. Recomanable!