The world is my country, science my religion

Matança i matança, i personatges que moren i moren, altres que no moren, i sang i fetge. En aquesta temporada poc pit i cul (snif). I dracs, zombis i la Inquisició. Aquest home, ha fet una barreja de diferents temes, històrics i fantàstics amb força gracia i som-hi, a triomfar.

[Spoilers] Al nord el Jon Snow ressucita, i lluita contra el Bolton cabrón, i el liquida, amb ajuda de la Sansa. El gegant Wun-wun mor.

A Bravos l'Aria recupera la vista, liquida a la noia que l'està putejant i torna a "Poniente", es carrega al vell verd dels Frey.

A Mereen la Daeneris torna amb els seus dracs, una tropa de dothrakis i guanya als "amos".

A Desenbarco del Rey la Cersei amb una explosió de "fuego valirio" es carrega al Gorrion Supremo, a la Reina i el seu fill es suïcida del disgust.

Al nord en Brandon esdevé el Cuervo de 3 Ojos, i retorna cap al mur. L'Hodor es mor en un atac dels zombis.

El Perro torna. La flota de les illes del ferro es posa al servei de la Daeneris, amb el Theon Greyjoy i s'ha germana per allí.[/Spoilers]

Aquestes són les trames principals, ultra resumides. El resultat visual d'això és impressionant. Per mi és una sèrie de 9 sobre 10, si encaixes amb els llibres potser arribaria al 9.9. Super-recomanada!

Quan un ja sap que va a veure una castanya de peli, és fàcil superar les expectatives. La primera part era una peli dolenta, aquesta és entretinguda de dolenta que és (és tot taaaan patriòtic, tothom és taaaaan valent...).

[Spoilers] Arriba una nau petita, se la carreguen. Arriba una mega-nau grossa grossa. La intenten destruir, fracassen. Resulta que la nau grossa persegueix la petita, que és el seu enemic i per lo tant amiga dels humans (que la trenquen per error). Preparen una trampa i fan que la reina alien dolenta caigui, i se la carreguen. Hi haurà més pelis ja que la nau grossa és part d'una flota de naus grosses...[/Spoilers]

Recomanable pels bons efectes, naus que fan pew-pew, aliens, ... la resta mmmmphhhhfffFFF... Però està millor que l'anterior. Ideal per veure a casa i dormir una mica fent pew-pew. També és curiós que segueix un patró de videojoc, després de matar el "boss" d'un nivell surt un "boss" més gran pel següent nivell.

Últimament estic aficionat a fer aplicacions amb Threads, a menys que tingui molta pressa evito fer servir el Aplication.DoEvents() i faig un nou Thread que fa la funció.

Alehores he estat buscant com passar paràmetres a la funció que ha d'executar el Thread. I això es fa amb un "delegate", ja que el Thread espera un delegate d'aquests.

I un "delegate" que és? Segons la definició és un tipus de dada. Aquest tipus de dada és un punter a una funció, però més segur que un punter ja que verifica els tipus dels paràmetres. Un exemple:

//Es defineix el tipus de dada
public delegate void Del(string message);

// Aquesta és la funció dummy per al delegate.
public static void DelegateMethod(string message)
{
    System.Console.WriteLine(message);
}

// Definim una variable "handler" que és del tipus Del
(el tipus Del està definit prèviament com un delegat a una funció que rep un string)
Del handler = DelegateMethod;

// Call the delegate.
handler("Hello World");

Aleshores, per invocar a un Thread hi ha 2 formes de fer-ho:

static void ProcessPerson(Person p)
{
    Console.WriteLine("Id :{0},Name :{1}", p.Id, p.Name);
}

// C# 2
static void Main()
{
    Person p = new Person();
    p.Id = "cs0001";
    p.Name = "William";
    Thread th = new Thread(delegate() { ProcessPerson(p); });
    th.Start();
}

// C# 3
static void Main()
{
    Person p = new Person();
    p.Id = "cs0001";
    p.Name = "William";
    Thread th = new Thread(() => ProcessPerson(p));
    th.Start();
}

A mi m'agrada més l'opció 2 de C# sense "lambda expressión" ja que queda més clar que està fent.

Passat St. Joan hem anat a la Provence, a visitar aquesta zona de França. Hem anat a una casa rural molt maca i agradable: le Domaine des Machottes. I allí hem passat 6 nits. La casa disposa d'un prat molt maco, una piscina gran (compartida amb altres 2 cases més), i un camp de jocs (amb un llit elàstic on els nens salten).

La zona que hem visitat m'ha agradat força, hem visitat:

• Grans: un poblet petit i curiós que és rodó. Té un parc amb parking al costat que el peque ha disfrutat.
• St. Chamas: també té un parc amb parking a la vora del port i el mar (de fet és un llac d'aquests de la costa, no és mar obert). Molt maco i tranquil.
• El zoo de Barben: com Sigean ens va agradar força, hem anat a aquest zoo. És un zoo més tradicional, amb gàbies grans, però còmode i agradable, amb gent però sense estar ple, passejable amb ombres i un parc pel petit.
• Avignon: visita cultural, on vam entrar al palau del Papa i el trenet turístic (40EUR!, 10 per cap erem 4) però clar l'única forma de visitar algo amb un peque que no camina...
• Marsella: una ciutat gran, encara que no tan densament poblada com BCN. Hem vistat el port vell, un fort a la boca del port, hem pujat al trenet turístic que ens ha portat a l'esglesia nostra senyora de la Guarda. Amb l'Eurocopa hi havia policies per tot arreu.
• Gordes i el museu de la "lavanda": un poble molt maco, amb bones vistes i camps de "lavanda" (espígol).
• Arles: és una ciutat amurallada amb unes ruïnes romanes impressionants molt interessants (interessants segons per qui, clar, hi ha nens que "són pedres"...)
• El castell de Baux, on tenen màquines de setge en funcionament (quan és temporada), si no estan en marxa es poden veure i ja està.

Oddball: Why don't you knock it off with them negative waves? Why don't you dig how beautiful it is out here? Why don't you say something righteous and hopeful for a change?

Moriarty: Crap!

Fa uns 24 anys, casi náh, vaig començar a jugar a jocs RTS. El primer que va sortir va ser el Dune. Més tard (uns dos anys), seguint el mateix concepte, va sortir el Warcraft de Blizzard. Han trigat una mica a fer la peli... I van sortir 3 jocs, el tercer amb una expansió. I després el WoW, que encara avui segueix funcionant (al WoW no he jugat mai).

Els records que tinc d'aquells jocs són agradables, m'ho vaig passar molt bé jugant-hi. Potser la visió al llarg de 22 anys fa idealitzar aquells temps. A vegades m'ha passat que he posat un joc antic i no era com el recordava. Doncs d'aquells jocs aquesta peli.

[Spoilers] Algu ha ensenyat als orcs a fer servir la magia "fell", que s'alimenta de vida per donar poder. I el planeta dels orcs es queda sense vida. Per això fan un portal per anar a un altra planeta, en aquest cas el dels humans. Els orcs capturen humans per obrir el portal durant més temps i que puguin venir tots els orcs (the Horde). Una facció dels orcs veu que això del "fell" no mola i es rebel·la, intenten fer un pacte amb els humans però els descobreixen els altres orcs i moren gairebé tots. El Guardià dels humans es corromp amb el "fell". Un aprenent de mag arregla l'assumpte i es carrega al "Guardià". Una mig orca mig humana es passa al bàndol humà. El rei lluita, i mor en la batalla on intenta rescatar als camperols destinats a ser menjar de "fell". Qui mata al rei és la mig orca (que obeeix el rei que diu que el mati) d'aquesta manera ella tindrà honor entre els orcs i podrà influir en derrotar-los en el futur. El general humà rescata el cadàver del rei i pensa que la mig orca es una traïdora. El bruixot orc que practica el "fell" no mor i segueix, però suposo que en una altra peli.[/Spoilers]

Si un no ha jugat al Warcraft de petit, la peli doncs ni fu ni fa. Ben feta sí, argument millorable. Però si quan eres petit vas jugar-hi la veus amb altres ulls. Recomanable... per descarregar i veure a casa una tarda de diumenge.

Aquest és l'últim llibre publicat d'aquesta sèrie. El 15 o 16 em sembla. I francament m'ha molestat que sigui tan extremadament dolent. M'agrada aquesta sèrie per la seva coherència interna, el llibre la manté, però l'argument és molt fluix.

[Spoilers]El pare del Miles, l'Aral era bisexual, tenia la seva dóna i el fill però també tenia a en Jole (un noi) com a amant. La Cordelia (la dóna de l'Aral) ho sabia. Quan mor l'Aral en Jole i la Cordelia (a.k.a Red Queen perque es pelroja) s'enrollen. En Miles els visita i li expliquen el nou estat de la seva mare (com a parella d'en Jole). També hi ha un intercanvi d'ovuls i espermatozous per fer nens en els replicadors uterins. Tot plegat adornat d'extra-rosa i amb nens que fan coses de nens.[/Spoilers]

Francament un rollo de llibre, total per dos que s'enrollen i es regalen òvuls. Manca acció, manca emoció, pfffff. Avorrit i de lectura gens recomanada. En fins, altres d'aquesta serie són molt més bons.

Aquest cap de setmana hem anat a Lloret, com feia molt bon temps hem passejat pel passeig marítim i hem fet un gelat. De fet hem anat allí per veure la fira dels Indians, encara que no hem trobat res indià.

Així que si es vol passejar perfecte, si es vols veure quelcom indià, res de res. Tenia pinta de ser un mercadet petitet destinat més als turistes que altra cosa.

Els turistes no sembla que tinguessin gaire interès en el tema, vistes les botigues de souvenirs amb toros i flamenc, i més toros i més sangria (venuda en ampolles amb forma de toro)... Per mi que Lloret is Spain but not Catalonia.

Tampoc hi havia cap botiga de menjar ni res, ja que amb la calor i la gran abundància de pizzeries i restaurants de paella congelada tampoc penso que els surti a compte.

La fira dels indians, ideal per NO anar-hi.

Després d'arrancar el projecte en que estic puc escriure sobre el llibre que vaig acabar la setmana passada. Ha passat una setmana on no he estat persona... En fins. Aquesta serie comença a fluixejar. És impressionant la coherència interna que té, sobretot quan els personatges es fan brometes sobre situacions de varis llibres enrere, o recorden experiències passades.

Però peca de "buenisme". Es a dir, pocs personatges bons moren, per no dir cap (o molt secundaris). Situacions complicades es resolen per que el personatge ensopega amb un altra que és bo i s'ajuden. O per que els dolents són poc dolents. Els "homes d'armes" són 100% lleials, i sacrificarien la seva vida pel seu "senyor", i de fet ho fan, dia a dia sense trobar parella. En canvi els "nobles" estan emparellats. Pocs traïdors hi ha. Encara que les idees són bones e imaginatives, la posada en practica pateix de "buenisme". I això que en aquest llibre no hi ha "extra-rosa" (encara que sí una mica), sí que hi ha nens pels mig.

[Spoilers]El llibre tracta d'un planeta on la gent que es va a morir enlloc de morir-se, si s'ho pot pagar, compra una congelació. Així si en el futur descobreixen la cura de la seva malaltia no morirà. La gracia és que com no ha mort delega el seu vot polític a la corporació que el congela. El problema està en que un científic descobreix que el líquid congelador de fa 30 anys es degrada i que els "congelats" no seran recuperables i les corporacions que tenen els seus vots perdran poder. En Miles investiga l'expansió d'una d'aquestes corporacions a Komarr, on volen "conquerir" el planeta congelant lentament a la població i acumulant vots. Al final en Miles ho impedeix destapant el tema del líquid que es degrada, i que el seu germà juntament amb el grup Durona inventa un tractament rejovenidor que fa que la congelació no sigui tan necessària.[/Spoilers]

Jo l'he trobat un xic llarg i faltat d'acció, podria haver explicat el tema sense enrollar-se tant, amb menys temes romàntics i menys nens protagonistes. Recomanat? Sí, no està malament, però no mola tant com els anteriors. I menys "buenisme".