Diuen que les granotes si les tires dins d'una olla d'aigua bullint salten, i que si en canvi vas escalfant l'aigua lentament no es donen conte i acaben bullides.

Jo fa uns mesos que hem sento "granota", poc a poc els preus de totes les coses van pujant, un 2% aquí, un 4% allà... mentre el meu sou (i agraït de tenir sou) es manté constant. Veig que cada cop més les coses tenen preus prohibitius, viatges? Jajajaja...

Encara sort que puc anar al cine de tant en tant però poc més. I de mentres veig com la cleptocràcia que tenim de governants s'ho emporten calentet a paradisos fiscals...

He anat al cine a veure aquesta peli i és divertida. Gens profunda, argument senzill, sense escalfar-se el cap.

[Spoilers] Thor està sommiant amb el Ragnarok que és la fi del seu món, Asgard. Guanya amb una facilitat humiliant a un dolentot superpoderós i quan torna es troba que el seu germà Loki ha ingressat en una residència d'avis al seu pare.

El pare s'ha escapat i el Dr.Strange els porta amb ell. Divertida la conversa amb el Dr.Strange. El pare mor i els explica que en Loki i en Thor tenen una germana gran, Ela, la deessa de la mort, que va ajudar a construir Asgard.

Intenten aturar-la però fallen i acaben perduts. En Thor va a parar a un planeta que és un abocador d'escombraries on hi ha lluites de gladiadors, un d'ells és en Hulk, que són amiguets. Aconsegueixen escapar i tornar a Asgard, però no poden aturar a Ela.

Després de lluitar una estona, Thor decideix alliberar el monstre del principi de la peli i fer el Ragnarok, destruint Asgard i la Ela junts. En Loki amb una nau gran aconsegueix rescatar la població civil d'Asgard i evacuar-los junt amb en Thor. [/Spoilers]

Una peli d'acció divertida, sense cap ni peus i distreu que és el que ha de fer.

He actualitzat el Firefox, fins aquí tot bé. He passat uns dies sense NoScript, ara ja ha tornat. I també he vist una coseta sorprenent.

Resulta que el Firefox fa servir un magatzem de certificats separat del sistema operatiu, Explorer i Chrome fan servir el del sistema. I el Firefox ha començat a queixar-se del certificat de Gmail. WTF?!! El certificat que fa servir Google per Gmail no està al magatzem del Firefox? Però a Explorer i Chrome funciona!??? MMmmm... suspicious!

Resulta que si es mira el certificat que es servir des de l'empresa on treballo surt això:

En canvi si es mira el certificat navegant en un ordinador "normal":

Es pot observar que la cadena de validació dels certificats és diferent, l'emissor també.

Per tant si vull fer servir Gmail en Firefox haig de posar al magatzem de certificats del FFox els certificats arrel de l'empresa que permeten validar el certificat de "mentida" que fa servir l'empresa per Gmail. I com es fa un canvi de certificats així? L'explicació és sencilla, ho fa el Proxy de l'empresa, el Proxy es comunica amb els servidors de Google amb el certificat "bo", i amb el navegador de l'usuari amb un certificat de "mentida", que es valida perque el departament de TI posa al magatzem de la màquina el certificat arrel de l'empresa. Es a dir, el Proxy actua com si fos un atac man-in-the-middle (MITM). En altres paraules l'empresa està vigilant tots els correus de Gmail que envien els seus treballadors.

Curiosament, això només passa amb Gmail, amb altres connexions SSL el proxy no fa la substitució del certificat SSL. Cal deduir que l'empresa no farà servir la informació en clar que captura el Proxy per res beneficiós pel treballador, ergo deixaré de fer servir Gmail al PC de l'empresa i el faré servir al mòbil. També ara al veure el cadenat verd SSL davant la URL no és garantia que el trafic estigui xifrat end-to-end (de principi a fi).

Normalment per navegar vaig amb Firefox + Noscript. Aquesta extensió em permet decidir quins javascripts s'executen en el meu navegador.

I ho decideixo domini per domini, de fet quan es carrega una pàgina web hi ha un munt de ronya d'scripts que es carreguen que són d'altres dominis. Normalment aquests s'encarreguen de tracking, publicitat, càrrega de més porqueria...

La setmana passada el Firefox es va actualitzar i el noscript no, i és incompatible amb la versió del navegador. Així que vaig anar als ajustos del navegador (about:config) i vaig deshabilitar en general el javascript (JS). En aquell instant moltes webs van deixar de funcionar, o ho van fer de forma molt limitada. Gmail semblava dels anys 90.

Així que al final he tingut que reactivar-lo, però ara limito la meva navegació a webs de "confiança" i poca cosa més. Com feia anys que faig servir aquesta extensió al tornar a reactivar el JS ha sigut com un xoc amb la realitat. No era conscient de la quantitat de porqueria que hi ha a la web. El Flash encara no s'ha extingit?! A veure si l'autor de l'extensió es posa les piles i la fa compatible amb el nou Firefox.

He llegit aquest llibre que és el primer d'una trilogia del Jeff VanderMeer. Deien que és una barreja d'scify i terror, però ni scify ni terror. Avorriment total. No penso llegir el següent.

[Spoilers] Hi ha una àrea X on passen coses misterioses, una misteriosa agència governamental anomenada "Southern Reach" s'encarrega d'investigar-la.

Envien una expedició i comencen a veure coses rares, inexplicables (i que l'autor deixa pendents d'explicar, deuen ser "misterioses"), i al final només sobreviu un membre de l'expedició, una biòloga que havia anat a buscar el seu marit que havia participat en una expedició anterior. [/Spoilers]

Lo dit un rollo patatero que intenta fer por, posant "misteris", ... m'ha costat de llegir. Els següents llibres seran esborrats. Gens recomanat!

Vist totes les noticies d'aquests dies penso que cada bàndol fa servir l'independentisme pels seus interessos.

Del bàndol català segur que hi ha uns quants que pensen en el tema amb els sentiments, de voler un país millor i tal, però molts hi ha que tenen altres interessos. També hi ha un efecte rebuig a tot el que sigui corrupte (i el PP té molta), centralista i repressor. Separació de poders? Ajajajajaaaa. Quin acudit tan bo. Imperi de la llei? La que jo escric i tu has d'obeir. Li han aplicat un 155 a l'Ajuntament de Madrid, impezionante, deuria anar massa bé. El tema independentista ha de millorar, no cal prometre el paradís, ni dir que amb una votació hi haurà prou que Europa és molt xuli i ens recolzarà, que l'economia anirà com una moto... i no ser victimista i confiar en l'efecte rebuig. Si no hi ha el PP al govern central i ens tracten millor no hauria indepes!

Del bàndol del PP cal seguir destil·lant odi, a Catalunya el vota molt poca gent (de tot hi ha), i quan més brutals siguin millor en la resta d'Espanya, segur que els dóna vots a la resta d'Hispanistan. A por ellos! OE! Ja tenen l'excusa per tot el que pot anar malament, canvi climàtic? És culpa dels indepes. De pas no es parla de la seva corrupció, ni de la seva manca d'activitat (cobren cada mes però no hi ha cap llei per millorar més Hispanistan... Oh! Wait! Es que no es pot millorar! Ja és una meravella.). No es deroga la llei "mordaza", ni la llei "wert"... I el PSOE (mateixa merda però de color vermell) està MIA.

Pel PP els indepes són una meravella caiguda del cel, ho tapen tot:

• El preu de la llum en records.
• Desigualtat social pujant, precarietat laboral.
• Sequera tremenda cortesia del canvi climàtic (per cert, no li importen gaire les fronteres).
• Corrupció a tope. M. Rajoy? És Marta o Maria o Marc o Martí...
• Corredor mediterrani... central?
• Ave a Murcia, soterradament per sobre de terra.
• ...

I de mentres tot va fent xup-xup. La olla a pressió explotarà, la qüestió és quan.

He llegit aquest llibre del John Scalzi. És un llibre lleuger (és curtet), es llegeix prou bé, té un bon ritme. Encara que no té gaire pew-pew.

[Spoilers] Despres de retirar-se de les Forces de Defensa Colonial, en Perry i la seva dóna Jane (ex Forces Especials) viuen tranquil·lament a un planeta (ell és el defensor del poble). Aleshores els arriba un general que els proposa generar una nova colònia, i dirigir-la.

Quan arriben a la nova colònia descobreixen que en realitat no han anat a parar on tenien previst, si no que els han desviat a un altra planeta. El motiu del canvi és que hi ha una aliança de races aliens que vol impedir l'expansió per l'univers de la resta de races que no formin part de "el Conclave", òbviament la Unió Colonial (UC) del humans no forma part. Per això és una colònia perduda.

Per no ser detectats pel Conclave la nova colònia ha de viure com els hamish, i només tenen tecnologia dins de llocs aïllats. Finalment la UC està preparada per defensar-los i els diu que ja poden fer servir tecnologia "normal", el Conclave els detecta i hi ha una batalleta (molt mini) on la UC destrueix la flota del Conclave.

Aquest fracàs fractura el Conclave, en una facció hi ha els que volen exterminar els humans i en l'altra els volen seguir amb la "contenció" (no més colònies noves, però respectant les existents).

Hi ha politiqueo i al final fan un favor a la facció que vol contenir i preparen una trampa a la facció que vol aniquilar. Sense ajuda de la UC. I guanyen en una batalleta final (també petita). Però com han "ajudat" al Conclave els de la UC els consideren traïdors. Aleshores en Perry amb l'ajut del Conclave es planta amb 400 naus comerciants a la Terra, que pateix un bloqueig informatiu per part de la UC i no sap res dels aliens ni del Conclave. I allí es fa un heroi, i comença el comerç. [/Spoilers]

Lo dit un llibre lleuger, amb tocs d'humor, personatges divertits com la secretaria, i curtet. Per passar una estona, en un plis-plas es llegeix.

He llegit aquesta trilogia del John Brosnan, uns llibres d'aventures entretinguts amb molta acció. Està formada per:

• Los señores del cielo
• La guerra de los señores del cielo
• La caida de los señores del cielo

[Spoilers] En un mon post-apocaliptic, devastat per les guerres genètiques, on éssers creats pels humans han matat a gairebé tothom, només queden un dirigibles enormes que tenen oprimides les poques comunitats que sobreviuen. Com si fossin nous senyors feudals.

En una d'aquestes comunitats, Jan, una amazona evolucionada es revolta contra el seu senyor del cel. La rebel·lió falla la capturen per ser esclava al senyor del cel. Allí coneix a Milo, un esser molt modificat que viu eternament, i encara conserva la cultura de l'antiga ciència després de 400 anys. És el dolent del llibre.

Després de moltes aventures, hi ha unes IA que desperten quan entenen que el que queda de la raça humana pot ser una amenaça cap als seus amos, els Eloi. Els Eloi són humans que viuen eternament en un estat d'èxtasi i contemplació, van ser els programadors de les IA. Les IA decideixen modificar al que queda de la humanitat per rebaixar l'agressivitat i acaba tothom manso i sense passions. Inclús el Milo i la Jan es fan amics...[/Spoilers]

Llibres d'acció i aventures, m'ha recordat molt a una peli del meu estimat Hayao Miyazaki, Nausicaä en quant a les espores, els fongs etc... Recomanat!

En el temps que corren, res millor que recordar una de les marques nacionals, de la terra, més coneguda per tots nosaltres, Inoxcrom.

Farem una serie de posts amb la historia de les diferents marques de plomes, explicades amb detall, però faré cinc cèntims ara d’aquesta marca de Barcelona. El negoci inicial de la casa era fabricar plomins d’or i d’acer. Ens remontem als anys 40. La feina consistia en la fabricació de plomins i de materials metàl·lic d’oficina. Al 1946 es va registrar la marca Inoxcrom i es va començar la producció de plomes. En aturarem l’any 1966 on es va començar a fabricar la ploma que ens interessa, la Inoxcrom 77. Més endevant farem altres aturades en el timeline d'Inoxcrom per veure altres models.

La 77 que ens ocupa és una revisió de la primera 77, que portava el plomí de tipus Inlaid. La nostra es va fabricar ja ens anys 70 i el plomí ja era normal, molt més econòmic i fàcil de produir.

Sòn plomes molt senzilles amb un comportament molt correcte.

Característiques:

• Cos: Plàstic injectat
• Tap: Metàl·lic a pressió
• Metalls: tap i aret d’inoxidable
• Plomí: Acer no flexible d’un sol color
• Sistema de carga: Cartutx universal
• Finestra de tinta: NO
• Longitud tapat: 140mm
• Longitud sense tap: 128mm

El cos de la Inox77 està fet de plàstic sòlid injectat de color verd, igual que la secció. Separades amb un aret d’inoxidable.

En el tap podem llegir el nom de la marca i el model.

Plomí

El plomí de la 77 és d’acer, gens flexible i d’un sol color. De punta M, té grabat el nom de la marca INOXCROM i el model 77.

El rendiment d’aquest plomí el podria considerar molt bó i d’un tamany no excesiu.

Sistema de carga

El model 77 va començar sent de carga aeromètric, però ja en aquesta revisió el sistema de carga va passar a ser per cartutx de tamany universal.

Resum

És una ploma feta i dirigida al gran public, sense luxes, encara que veurem en algun altre post, que Inoxcrom, de quasi tots els models en treia un model de 'luxe' amb el plomí d’or i inclús amb el tap dorat. El seu rendiment és excelent i fàcil de mantenir.

He comprat aquest llibre. 6USD, en teoria el David Weber, l'autor, també és el propietari de l'editorial, aleshores aquests 6USD van a ell directament. Es curiós, quan vaig contactar amb l'autor de la serie de llibres del Sharpe per enviar-li diners hem va contestar la seva secretaria dient-me que comprés els llibres, el que és difícil ja que no estan en castellà... Almenys aquests sí.

El llibre no està malament, és el típic llibre de politqueo, i no té gaires batalletes. Té un munt de personatges i acaba de forma molt brusca. Per mi que és el preludi d'un arc argumental on els de Manticora lluiten contra la lliga solariana i els misteriosos dolents dolentots de Mesa. De moment la Honor surt poc, i únicament està rumiant la seva venjança contra els assassins del seu guardaespalles LaFollet. Apart d'això curiós el paral·lelisme entre el que surt al llibre, on uns sistemes es volen independitzar (Beowulf) i la manipulació de la premsa. A Hispanistan això no passa.