Una peli d'acció amb final previsible, protagonitzada i pagada pel Jackie Chan. També surt en Pierce Brosnan fent de mig dolent.

[Spoilers] Un cèl·lula terrorista escindida del IRA fa un atemptat contra una entitat bancària de Londres. A la botiga de vestits del costat està comprant la filla del Jackie Chan que per desgràcia mor.

En Jackie Chan busca els culpables, per que resulta que encara que ara té un restaurant de menjar xinès abans era un expert comando militar. Per això contacta amb el Pierce Brosnan que fa el paper de ministre d'Irlanda, la part d'Irlanda que pertany a la Gran Bretanya. I vol que l'ajudi a troba als assassins de la seva filla.

Aleshores li comença a fer la vida impossible a pesar de tot el que li tiren a sobre i que ja és un home gran. Al final troba als terroristes i els liquida. Davant dels nassos de la policia. I torna a la seva vida tranquil·la del restaurant.[/Spoilers]

La peli distreu, té algun gir de guió correcte i acaba bé. Perfecte! Crispetes!

Un altra llibre de The Expanse. Aquest és curtet i es llegeix ràpid. Pim-pam!

[Spoilers]Han passat 30 anys des de l'últim llibre, en James Holden fa una mini-missió i ja ho vol deixar. Vol vendre la seva part de la nau a la Bobbie Drapper que serà la nova capitana. Aleshores arriben els de Laconia, els dolentots.

Els de Laconia van ser uns desertors de l'armada de Mart que es van aliar amb els Belters per atacar la Terra. Però els van deixar enrera i van fugir a Laconia. Allí van trobar un munt de tecnologia abandonada molt avançada i la tornen a fer funcionar per conquistar el sistema solar.

Ho fan i de moment guanyen, però al fer servir aquesta tecnologia aleshores desperten l'enemic dels creadors de la protomolecula.

Al final en Holden acaba capturat i a la capital de Laconia, i la resta de la tripulació aconsegueix fugir de l'estació de Medina i repartir-se per les diferents colònies.[/Spoilers]

Un llibre curtet, es deixa llegir, hi ha trossos que són palla passa-passa, però per una estona està bé. Els primers llibres de la sèrie eren millors. Next!

No es que tengamos poco tiempo, el problema es que desperdiciamos mucho.

Aquesta és una obra coral. Hi ha molts conceptes scify ajuntats en un sol llibre.

L'autor ha agafat conceptes que en altres llibres ocupen tot el llibre com un únic tema i els ha barrejat tots de cop. I no ho ha fet malament del tot. Clar que també és un llibre molt llarg. XXL.

També l'autor segueix fent servir un munt de fils argumentals però almenys no afegeix gaires nous, i els que són nous finalitzen en pocs capítols.

[Spoilers]Segueix la lluita contra el posseits, i contra el Quinn. De fet el llibre explica una realitat física composta per varies capes d'universos, cadascun amb una física diferent (encara que similar). Hi ha el regne dels fantasmes, el regne on van les ànimes, el regne on van més enllà, l'univers dels Kiint etc...

Les principals línies argumentals són les del Quinn i la del Joshua, el dolent i el bo respectivament.

Al final el Joshua troba una màquina intel·ligent deixada enrere per uns aliens que van "ascendir" a una altra realitat i que uns altres aliens consideren un déu dorment. Aquesta màquina és benigne i ajuda a en Joshua a corregir la disfunció de la realitat i tornar les ànimes dels morts al més enllà.

També al final es tanquen totes les línies argumentals, encara que tot passa una mica sobtadament. Suposo que com és tan llarg l'autor del llibre no volia dedicar més temps i pàgines i apa! A finalitzar. Aleshores el final és tot massa bo, tot acaba molt bé. Però bé, almenys no es deixa cap fil sense acabar. El Quinn acaba fent de "Barquero", fent que les ànimes no es quedin a mitges i progressin cap a la realitat on tenen que anar i no es quedin al "Beyond".[/Spoilers]

El llibre té acció, algun cop una mica massa, no cal fer les coses tan llargues, però és àgil i es deixa llegir molt bé. Recomanat!

El ministre de l'interior ha anunciat el cost de tenir un munt de policies en 2 vaixells al port de Barcelona: 87 milions. Una xifra desproporcionada, però bé, tothom suca el pa on pot. Ràpidament els mitjans de comunicació afins i no afins es posen a debatre la xifra. Dediquen hores de programació, rius de tinta...

Tampoc cal dir que hagués costat fer un "algo" pactat. Diguem-li enquesta per la independència. O barbacoa, o butifarrada, o X. Segur que a 87 no arribem.

Però... oh! Wait! Aquest anunci de la xifra fins aquell moment super-secreta... era per tapar algo més. Resulta el rescat de les autopistes fallides ens sortirà per entre 2.000 i 4.500 milions, encara que a sobre pretenen licitar altra cop les mateixes autopistes per recuperar algo de calers. Sobretot seguiran posant la mateixa clàusula RPA on l'Estat es responsabilitza de les pèrdues.

Curiosament les dues noticies van sortir el mateix dia 18. Coincidència? Això dels indepes va estupendu per tapar les vergonyes.

He seguit llegint aquesta sèrie de llibres, del Peter F. Hamilton. El cert és que aquest segon volum, The Neutronium Alchemist, és molt llarg i passen un munt de coses. Clar que no pot ser tot en el mateix personatge, hi ha un munt de personatges, que es van lligant entre ells per explicar la història. El llibre va saltant d'un personatge a un altra i a vegades costa situar-se, cal recordar on ho havia deixat. En aquest sentit em recorda als Malazanos, encara que aquest no és tan bèstia, que el malazanos saltaven d'uns personatges a uns altres amb un punt i seguit.

[Spoilers]

• La Syrinx retorna de Atlantis i es recupera de les seves ferides. Es reuneix amb els Kiint (uns aliens amistosos) que van patir una disfunció de la realitat fa milers d'anys, a veure si l'ajuden.
• Valisk té lluites internes però al final en Dariat s'uneix al Rubra però massa tard i acaben com fantasmes.
• En Joshua, que és el protagonista que té més línies, retorna a Tranquility amb noticies de Lalonde i un munt de nens. L'envien a trobar la Dr. Mzu que vol reactivar l'Alchemist, una super-arma. Passa molta estona en aquesta persecució i passen moltes coses però al final la troba i retornen a Tranquility però no troben res. No troben res perque els morts l'han atacat. Queda com un misteri a resoldre en el següent llibre.
• En Quin Dexter segueix fent el mal a tort i a dret. Al final aconsegueix arribar a la Terra per portar-hi la obscuritat.
• Els morts aconsegueixen arribar a un planeta dels de Kulu i conquisten una península amb 2 milions de persones. Els contenen allí. Es prepara una operació militar per recuperar-ho.
• A Trafalgar, centre neuralgic de la Confederació, fan experiments amb una morta de Lalonde.
• A New California tot el planeta està en mans dels morts, liderats per... Al Capone! Crea la "Organization" i vol expandir els planetes posseïts. Aconsegueix anti-matèria.
• La Louise Kavangha aconsegueix fugir de Norfolk. El planeta desapareix quan tota la població està posseïda pels morts.

[/Spoilers]

Un llibre amb moltes línies argumentals i amb molta acció! 100% recomanat! Amb pew-pew! A pel següent.

Live as if you were to die tomorrow. Learn as if you were to live forever.

Desenvolupant l'aplicació que verifica el bitrotting dels fitxers m'he trobat en la necessitat d'iniciar diferents threads, un thread per cada disc dur

En total al servidor hi ha 8 discos, 4+4, cal verificar un fitxer i la seva còpia contra el seu hash guardat a la BBDD. Això vol dir 8 threads que fan el mateix, calcular hashs de fitxers. Enlloc d'escriure el mateix 8 cops vaig pensar de fer un bucle per iniciar-los.

Bé? Malament. Els threads són molt tisquimiquis amb les variables que els inicien i el seu valor, ja que si són d'un context comú aleshores es trepitgen. Però millor un exemple, primer un codi que no funciona:

int i = 0;
clsVerificador Verificadors = null;
foreach (DataRow DR in TBL.Rows)
{
	Verificadors = new clsVerificador(this, DR.Field<int>("IdUnitat"), DR["Path"].ToString(), i);
	threadsVerificadors[i] = new Thread(delegate() { Verificadors.VerificaHashes(); });
	threadsVerificadors[i].Start();
	i++;

	Verificadors = new clsVerificador(this, DR.Field<int>("IdUnitat"), DR["PathBackup"].ToString(), i);
	threadsVerificadors[i] = new Thread(delegate() { Verificadors.VerificaHashBackup(); });
	threadsVerificadors[i].Start();
	i++;
}

Sembla correcte, i de fet si s'executa només amb un thread funciona bé. Però no. Resulta que quan el thread comença a executar-se han passat uns nanosegons des de que va deixar el codi principal, i agafa els valors de les variables en aquell moment. Com el bucle va més ràpid que la creació dels threads aleshores tots els threads tenen el valor de les variables de la última volta del bucle. Quina és la solució? Obligar al compilador a crear noves variables a cada volta del bucle. Així:

Aquest seria el codi que funciona:

clsVerificador[] Verificadors = new clsVerificador[8];
foreach(DataRow DR in TBL.Rows)
{
	int j = i;
	Verificadors[j] = new clsVerificador(this, DR.Field<int>("IdUnitat"), DR["Path"].ToString(), j);
	threadsVerificadors[j] = new Thread(delegate() { Verificadors[j].VerificaHashes(); });
	threadsVerificadors[j].Start();
	i++;
	int k = i;
	Verificadors[k] = new clsVerificador(this, DR.Field<int>("IdUnitat"), DR["PathBackup"].ToString(), k);
	threadsVerificadors[k] = new Thread(delegate() { Verificadors[k].VerificaHashBackup(); });
	threadsVerificadors[k].Start();
	i++;
}

Es declaren dins del bucle variables, i així són noves. També cal fer que la variable que el "new" sigui nova cada cop. Es pot fer declarant-la dins del bucle o fent-la un array. Funciona!

Un llibre llarg del Peter F. Hamilton, i molt bo! I és difícil resumir, per que és molt llarg i a més té molts personatges, moltes naus i molt pew-pew... Vaig a intentar-ho.

[Spoilers] En el 2600 o així, hi ha humans millorats genèticament que encara són humans, també hi ha edenistes, que amb bio-tecnologia s'ha fet telèpates i tenen afinitat amb altres coses vives també bio-creades. Per exemple naus vives (voidhawks i blackhawks), habitats gegants fets de corall que també estan vius. Quan un edenista mor el seu cos humà s'integra en la personalitat d'un habitat.

Hi ha força línies argumentals en paral·lel: en Joshua és un scanvenger que viu de recuperar restes d'uns aliens que misteriosament es van extingir, els Lamil. La Syrinx és una capitana edenista lligada per afinitat a la seva nau. També hi ha en Quinn Dexter que és un dolent que l'han fet a la força ser un colon al planeta selvàtic Lalonde. La Ione Saldana, Lord of Ruin i emperadriu de Tranquility, un habitat que es dedica a investigar el Lamil. En Laton un edenista renegat que experimenta amb virus proteanics a Lalonde d'amagat a tothom. També hi ha els Ly-Cilph, uns aliens que han trascendit la forma física i ara són energia, s'ha decidit a saber-ho tot de l'univers. Un Ly-Cilph observa com en Quin Dexter fa una cerimònia satànica amb un sherif que el vigila i detecta una estranya energia que flueix entre la victima i en Quin, a través d'una fractura quantica en el continu espai-temps. Investigant el Ly-Cilph s'introdueix en aquesta fractura però el que hi ha a l'altra banda no el deixa recular, i decideix hivernar-se deixant la fractura oberta.

El que ha trobat el Ly-Cilph és el més enllà, on van les ànimes dels morts, que ara poden tornar al món dels vius i "posseir" als humans, només cal que aquests acceptin la nova ànima. Els posseïts tenen poders ja que generen energia i costen un munt de matar.

A partir d'aquest moment el llibre té un ritme trepidant on la "infecció" dels "posseïts" es va escampant. I els vius lluiten contra aquesta.

En Joshua recupera un artefacte Lamil i pot reparar la nau del seu pare. També hi ha la Louise Kavanagh que viu en un planeta Norfolk on la tecnologia està mig prohibida, i viuen com al S. XIX. Tot molt agrícola. Té un rollo amb el Joshua i queda embarassada, però la nau d'en Joshua porta un posseït al planeta i comencen els problemes. En Joshua participa en una milicia a Lalonde per sufocar la rebel·lió, però acaba sent una missió de rescat. Aconsegueixen recuperar uns nens que protegia un capellà, que amb la seva fe lluita contra els "posseits".[/Spoilers]

Lo dit un llibre llarg, amb molts personatges (alguns no els he posat al resum), molta acció. M'ha agradat molt, vaig a pel següent. Recomanat

Com no anar a veure aquesta pelic, la infància ens va marcar quines pelis anar a veure. Suposo que els meus descendents aniran a veure Frozen XVIII ja que de petits es van passar hores veient Frozen...

Però bussiness is bussiness, i ara que els drets estan en mans de Disney a veure quan aguanten fent només una a l'any, ara que tenen nous actors, més joves i més barats.

La peli està bé tècnicament, i com moltes pelis de molts calers falla la història, altra cop amb el mateix. Si mires l'imperi contraataca i fas una comparació veuràs que hi ha coses que et sonen.

[Spoilers] La Rei persegueix al Luke per tal que ajudi la Resistència, però al final aconsegueix rebre entrenament. El Luke bebent llet de vaca marina desafiant a veure si tu també ho fas... calia?

Mentres la resistència està com sempre evacuant un planeta, és la seva activitat principal, evacuacions, l'Imperi per variar l'ataca. I de forma molt heroica es carreguen un destructor xungo de l'imperi perdent tots els bombarders en el proces.

I llavors arriba un altra mega-nau imperial i comença a atacar les naus que fugen. L'Imperi ha desenvolupat un seguidor que és capaç de rastrejar una nau per l'hiperespai, i quan els Rebels surten de l'hiperespai els torna a perseguir, per això decideixen seguir escapant per l'espai normal, que com són més petits són més ràpids i es poden allunyar de la mega-nau.

Però el problema aleshores és el combustible, que gasten protegint les naus. I de les 3 naus que queden peten dues quan es queden sense.

I van a un planeta a buscar un mestre desencriptador per poder-se infiltrar a la mega-nau i desactivar el rastrejador. Però res, un fiasco.

Evacuen la nau que queda amb transports i van a una base rebel abandonada a un planeta proper. Els Imperials es comencen a carregar els transports, i la comandant fa un kamikaze contra la nau gran.

De mentres la Rei ja s'ha entrenat amb el Luke, el tonto del Kilo Ren es carrega el líder Snooke i ara ell és el líder. La Rei amb el Falcó Milenari va a rescatar als Rebels que estan a la base. Els imperials ataquen la base amb els cacharros de 4 potes. En Luke s'enfronta al Kilo Ren i el distreu i els pocs Rebels que queden entren al Falcó i fugen (ara ja són 4 arreplegats).

En Luke decideix morir i fa un Kenobi (es desintegra voluntàriament). I fi.[/Spoilers]

La peli, distreu, en algun punt es fa una mica llarga, té alguna escena absurda (vaques marines?), i l'argument és llargament millorable. A veure la següent com va.