Fa uns dies vam anar d'excursió al castell de Colltort, a prop de la fageda d'en Jordà. Són 6km de volta, uns 260m de desnivell de pujar i uns altres tants de baixar. Compte si es va amb nens, les pujades els cansen... Això sí, el bosc està molt maco i les vistes des del castell impressionants. Cal aparcar al pàrquing del restaurant Can Xel, i seguir la ruta número 5. És aconsellable fer una foto del mapa que hi ha al pàrquing. Vam portar aigua, sucs i entrepans que vam veure per camí i menjar a dalt de tot. Cansa però molt recomanable.

Recentment s'han presentat els nous SSDs QVO. Són de tipus QLC. Importa? A mi sí. Són unes M. impressionants, això sí, barates (segons els estàndards SSD tenen un preu GB interessant, però superen el preu GB dels discs durs), barates i amb molta capacitat.

Tenen un mal rendiment per ser un SSD, i pateixen dels problemes dels SSDs, degradació de dades i poca retenció de dades a llarg plaç (per això es volen grans capacitats no?). Un usuari normal guarda coses a llarg plaç (llarga retenció) i manté un dataset relativament petit de dades que fa servir cada dia (bon rendiment). Doncs els QVO no serveixen per cap d'aquestes dues coses, ni retenen ni rendeixen. Recomano la lectura de l'article sobre SSDs on explica el que.

Conclusió, QLC a.k.a QVO no gracies.

Arriba a ser molest que ens preguin per imbècils quan aquests salvapatries de les dues bandes es llencen les culpes els uns als altres... quan el que veritablement importa són els calers. I si cal corrompre a qui sigui pel camí, cap problema, Justícia inclosa (tanta carrera, tan estudiar per després passar-s'ho pel forro segons convingui). Curiosament, quan la justícia els apreta mínimament aleshores més s'emboliquen amb la bandera. De mentre la gent gran passa misèria i les llistes d'espera s'allarguen. Jo tinc molt clar que no hem jubilaré, hem moriré abans o serà un M. tan gran que no cal preocupar-se per jubilar-se, simplement deixes de treballar i llestos, de com arribar a fi de mes, pse, li preguntarem a la bandera. Però centrem-nos amb el que importa, concretament:

I, per cert, tots aquests milers de milions... partint de la base que el caler ni es crea (bé els bancs sí que en creen) ni es destrueix... on han anat a parar? Algú ho mira? Ah! No, no, no... Tots a mirar la bandera...

He anat a veure aquesta pelic al cine. I... mmmm... Bons efectes, una història enrevessada que no hem vaig enterar molt bé que estava passant i una estona que millor l'hagués fet servir en una altra cosa, com dormir o algo.

Com sempre [spoilers] un mag molt dolentot aconsegueix escapar, el tal Grindelwald, i fa una reunió de dolents que gairebé es carrega París. El bons intervenen i París es salva, però el dolent aconsegueix reclutar a un que és molt desgraciadet (i es suposa que molt poderós), i els bons recuperen un vial que guarda un pacte de sang que impedeix que el super-bo pugui fer front al dolentot. Més o menys crec que això és que passa.[/spoilers]

Seguirà en una altra peli per treure més diners, podrien fer series enlloc de pelis a mitges. I els animals fantàstics són atrezzo, però no surten gaire. No la recomano per res, de fet no la penso ni descarregar... Next!

Segueixo llegint aquesta sèrie de llibres, però a un ritme més lent. Quan plou no puc llegir caminant per que tinc que aguantar el paraigües i es mulla el ebook.

El llibre segueix en la línia dels anteriors, va fent, només amb una mica d'acció cap al final. Per mi que si hem salto les primeres 500 pàgines puc agafar el fil. Però com no tinc pressa per acabar-lo, vaig fent xino-xano.

[Spoilers] En Rand persegueix a un clan de Aiel que se li han revoltat. Ha de conquistar i posar pau a la Humanitat per quan arribi el dia de la batalla final amb el Lord of the Dark. Per això comença amb els seus súbdits directes. El Clan Shaido, molt nombrós, ataca i posa setge a Cairhien. Allí es dóna una batalla gran, on en Mat Cauthon té protagonisme, ja que gracies a les memòries de generals del passat aconsegueix liderar i salvar força soldats.

Després de la batalla la Moraine li vol ensenyar algo al port i resulta que hi ha un enfrontament amb la Lanfear, que té un atac de gelos ja que en Rand s'ha liat un cop amb la Aviendha. La Lanfear i la Moraine desapareixen per la porta d'un ter'angreal i se les suposa mortes.

Un cop acabat l'enfrontament, en Rand creu que en Rahvin, un dels escollits pel Lord of the Dark, ha matat la Morgase al seu palau de Caemlyn (on en Rahvin estava disfressat de Lord Gaebril), i amb uns quants Aiel, en Mat, la Aviendha, i el Asmodean van cap allí viatjant amb un portal. Però és una trampa i en Rahvin mata a en Mat, la Aviendha i el Asmodean. Fuig després i entra al món dels somnis, Tel'aran'rhiod, allí segueixen lluitant.

De mentres la Nynaeve al'Meara també està lluitant allí amb la Moghedien, una altra Forsaken, per sort la captura amb un adam, fent-la la seva esclava i ajuda en Rand. Aleshores en Rand mata amb balefire en Rahvin. El balefire fa enrera el temps i resucita en Mat, la Aviendha i el Asmodean.

La Nynaeve sospita que la Moghedien està a Salidar i quan desperti anirà a buscar-la. [/Spoilers]

El llibre és llarg pel que explica, però està bé, en el resum m'he deixat moltes coses són divertides. Recomanat, a pel següent!

Menys coneguda és la paradoxa de tolerància : La tolerància il·limitada pot conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada fins i tot a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament com ells, de la tolerància.

Amb aquest plantejament no volem significar, per exemple, que sempre haguem d'impedir l'expressió de concepcions filosòfiques intolerants; mentre puguem contrarestar -mitjançant arguments racionals i mantenir-les en escac davant l'opinió pública, la seva prohibició seria, per cert, poc prudent. Però hem de reclamar el dret de prohibir-les, si cal per la força, doncs bé pot succeir que no estiguin destinades a imposar-se en el pla dels arguments racionals, sinó que, per contra, comencin per acusar tot raonament; així, poden prohibir als seus adeptes, per exemple, que escoltin els raonaments racionals, acusant-los d'enganyosos, i que els ensenyin a respondre als arguments mitjançant l'ús dels punys o les armes. Haurem de reclamar llavors, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar als intolerants. Haurem d'exigir que tot moviment que prediqui la intolerància quedi al marge de la llei i que es consideri criminal qualsevol incitació a la intolerància i a la persecució, de la mateixa manera que en el cas de la incitació a l'homicidi, al segrest o al tràfic d'esclaus.

Hem de reclamar, en el nom de tolerància, el dret a no tolerar la intolerància.

Aquest és el 4^rt llibre d'aquesta sèrie i ja li vaig agafant el gustet. Ara ja estic acostumat a l'univers on es desenvolupa l'acció i no està malament. També aquest és un xic més complicat de llegir i això hem deu agradar, es veu. També canvia una mica del que fins ara era el "dolent et persegueix, i et salves pels pèls un i altra cop".

[Spoilers]En Rand al'Thor està a la Stone of Tear, una fortalesa en teoria inexpugnable que ell ha conquistat i mana sobre la noblesa de la ciutat. Però no es pot quedar tota l'estona allí... Altres dels seus acompanyants també tenen que fer la seva missió. Per això l'acció es divideix en varis grups, i la Siuan que està a la capital, Tar Valon, també té la seva acció. Així es fan el grup del Rand, que marxa a la terra dels Aiel, un desert que es diu "Aiel Waste". Allí passa els tests per fer-se cap de clans i apren la història dels Aiel. Els Aiel eren els majordoms dels Aes Sedai, tan homes com dones. I eren pacifistes, no com ara. També lluita amb un fels Forsaken, en Asmodean i el guanya. El Asmodean queda inhabilitat per fer màgia, i en Rand li perdona la vida si li ensenya com fer alguns encanteris importants.

En Perrin va cap la seva terra natal, Two Rivers, que està patint una invasió de Trollocs i els "Children of the Light" també estan allí molestant. Tot cortesia del Padan Fain que aconsegueix escapar. L'acompanyen en Loial i la Faile, amb la que s'acaba casant.

A Tanchico a Taraborn, Elayne i Nynaeve troben el "Black Ajah" i aconsegueixen impedir que obtinguin poderosos artefactes per esclavitzar a en Rand. Amb elles també està en Thom Merrillin que les ajuda. Encara que recuperen els artefactes, no aconsegueixen capturar les Aes Sedai del Black Ajah.

A Tar Valon, les Aes Sedai liderades per Elaida es revelen contra la Siuan. La tanquen i li treuen la màgia, però amb l'ajuda de la Min aconsegueixen escapar. També porten a en Logain, un home que en teoria podia fer màgia. [/Spoilers]

El llibre m'ha agradat, això de tenir diferents grups, en llocs diferents està bé. És un xic llarg i durant les vacances no he pogut llegir tot els que voldria. Hi ha bitxets infantils que absorbeixen molt temps, encara que tampoc hem queixo, els llibres sempre estaran esperant-me i el bitxets només són petits durant un breu període de temps. El llibre recomanat, a pel següent!

Ja he vist la nova de Predator. I no és un depredador, que es menja la presa, és un caçador... Però en aquesta els predators no han vingut a obtenir un trofeu. Un persegueix a un altra... Ups!

[Spoilers] Tenim un nen autista que parla i llegeix l'idioma predator, un soldat cremat, franctirador, un grup de soldats mig bojos, una científica, posats en una coctelera, sacsejar i llestos! Ah! I que millor que un predator? Un alien? Nooooo, un predator més gran! Ah! I gossos-predator. Tamany bou. Persecucions, acció a tope (el predator gran es carrega el petit)... Al final el predator "petit" venia a la Terra a portar a l'Humanitat una mena de exoesquelet plegable (molt molt plegable) per salvar-nos dels predators grans. I se'l queda el soldat. Tots els predators morts. Nen autista rescatat. Missió complerta![/Spoilers]

A mi m'ha agradat, m'ha distret, acció i alguna escena divertida que trenca una mica. Recomanada!

Vaig anar a veure aquesta peli als cinemes el Punt de Cerdanyola, acompanyant al meu nebot. (Clar clar, jo no)

[Spoilers] Un exmilitar, vol fer penitència per les seves "males" accions i ajuda a la gent. Un avi que vol trobar la seva germana, un nen segrestat per un àrab, una noia de la que abusen... En teoria està retirat de la seva antiga professió (donat per mort), però la seva antiga cap li porta un cas per resoldre.

Però a la seva antiga cap i amiga, va i l'assassinen mentre investigava aquest cas misteriós. Aleshores va ell e investiga l'assassinat de la seva amiga, i resulta que el seu antic amic és l'assassí, junt amb un grup de militars. Ell s'enfronta a tots i els liquida. La batalleta final mola, en mig d'una tempesta i un poble evacuat.[/Spoilers]

Una peli d'acció, previsible, s'ha de veure amb el factor de credulitat engegat però entretinguda. M'ha recordat al Steven Seagal però un xic més expressiu, però repartint llenya a tort i a dret.

Després d'un temps sense posar res referit a plomes o tintes... anem forts...veurem com es fa una ploma.

Aquest és un altre del molts hobbies que tinc. fer estilogràfiques. En aquests cas és una ploma feta d'ebonita negre que vaig fer per l'admin del blog.

Partim d'una barra d'ebonita. En aquest cas negre. Podria ser de qualsevol color i de molts i diferents materials.

La ebonita és un dels primers 'plàstics' que es van utilitzar. S'obté de vulcanitzar goma afegint sofre al producte. El seu us ha estat molt gran, a part de plomes, es van fer molts altres productes, sobretot per productes aïllants de la electricitat. Però es va utilitzar molt en els inicis de la ploma estilogràfica.

Els materials per fer estilogràfiques es molt variat. Principalment plàstic de tipus acrílic, cel·lulosa, ebonita. Però també fusta o metall. Fins i tot es comencen a veure estilogràfiques fetes amb impressores 3D.

El tros original d'ebonita negre alemanya és aquest.

Les plomes que faig no estan fetas a partir de cap del milers de kits que ens podem trobar, per lo que hem de fer tres parts:

Barril: Part més llarga de la ploma, on va el carregador o els cartutxs de tinta.

La secció. On val el plomí i per s'agafa la ploma

El tap... per tapar la ploma...

El passos son:

1. Deixar la barra amb els diàmetre corresponent
2. Roscar
3. Foradar
4. Donar la forma final

Jo utilitzo un torn de metall i quan he de donar la forma final ho faig manualment amb diferents gúbies.

Aquests passos són els mateixos per totes les parts de la ploma i depenent del disseny és poden fer molts més passos. En aquesta ploma, veurem també que hem afegit uns anells d'acer que fan que la feina sigui més entretinguda.

Ajustem el diàmetre:

Rosquem i foradem al/als diàmetres que necessitem, que dependrà del disseny final de la ploma.

Per la secció, partim d'aquest tros d'ebonita, li donem forma amb la gúbia.

Anem pel tap. Com hem dit, li posem un anells.

I ja tenim el tap i la secció acabats i llestos per polir.

El procediment de polir m'encanta. És llarg però el resultat final és increïble. Amb paper de vidre mullat, li passem fins 14 diferents grans. Des de 400 fins a 12000 del Micromesh.

I l'abans i el després del pulit

I el resultat final aquí el tenim:

Si voleu veure algun altre how to... cap problema. En podrem veure més.

Per veure més plomes:

Instagram @pelfort_pens