Una caixa la mar de bonica, ideal per muntar un servidor de baix consum i molta capacitat de emmagatzemament (molts discs). Pensant en quin processador posar-li estic meditant un i7-4850T amb un consum de màxim 35W. La placa base podria ser una Asus Z97 I-Plus, RAM 16GB.

Gracies als xiquipuntos hem comprat una tablet com aquesta. No es que fos estrictament necessària però a més sucre més dolç. Aquest és la segona tablet que tenim, la actual es una Tab 3 3G. La Tab 3 la té absorbida la nena, amb el ClanTV, les Lego Apps, amb pegatines de princeses a la funda, pelis de fades... Així que aquesta és per grans. És més gran i la hem agafat només Wi-Fi, si volem anar d'excursions ja farem servir la Tab3.

El que és impressionant és la qualitat de la pantalla, he copiat les fotos dels viatges a la microSDHC SanDisk de 128GB que li he posat i el cert és que es veuen molt bé. És una pantalla super AMOLED de 10.5" (267.2mm) i 2560 x 1600 (WQXGA) amb 16M de colors. Té un processador Octa-Core i 3GB de RAM. De moment encara no la he provat gaire, però el que he vist m'ha agradat.

Sempre estic buscant teclats pel meu HTPC, a AnandTech (curiós ara l'Anand ja no hi treballa, ha venut la web) han publicat un article sobre tecladets Adesso, amb trackball, touchpad, ... Però em sembla que de moment hem quedaré amb les meves joguines.

Tinc un SSD 840 Pro, i aquest 850 Pro és el següent a pillar. De moment no sembla més ràpid que la resta però fa servir NAND 3D. I això de la NAND 3D o V-NAND què vol dir?

Per fer un circuit integrat cal posar transistors sobre una superfície de silici (simplificant molt, però molt, però molt, és així). Si es volen obtenir SSDs de més capacitat i la superfície es manté constant aleshores cal reduir la mida dels transistors. Si es redueix la mida dels transistors es redueix la durabilitat dels mateixos (encara que de moment això encara no importa) i el que costa més és obtenir eines el suficientment precises per fer això i són el factor limitant. Samsung ha decidit que enlloc de fer transistors més petits de 16nm el que és apilar-los (d'aquí el nom 3D) i fer-los a 40nm (seran doncs molt resistents). Els xips que ha fabricat tenen 32 capes de transistors per obtenir capacitats altes.

La controladora és la mateixa que la del 840 PRO, i per tant el rendiment és molt similar. També fa servir el mateix SATA3 per connectar amb la placa base, el que augmenta és la capacitat i el preu més o menys es manté. El que és un xic decepcionant ja que amb aquesta avantatja tecnològica haurien de baixar-lo, espero que amb el temps baixi un cop pugin la producció i deixi de ser una novetat.

L'última tecnologia que ha revolucionat els PCs no han estat nous processadors, ni noves targetes gràfiques. Aquests components van augmentant de rendiment però a un ritme pausat, 4%, 6% i així anar fent i anar venent. Aleshores cada 3 o 4 anys et pots comprar un PC nou pel mateix preu que l'antic però un 33% més ràpid o que gasti un 33% menys de llum per fer el mateix... Sempre ritmes pausats. Però els SSDs van muntar una veritable revolució. Van fer que l'usuari notes una acceleració B.R.U.T.A.L respecte el que tenia, temps d'arranc més ràpid, aplicacions que trigaven a obrir-se ara són instantànies... I els SSDs han estat sempre vivint amb els disc durs, fent servir el seu bus. Al principi SATA 3Gbit, després SATA 6Gbits, ara SATA Express però el problema és que els SATA evolucionen massa a poc a poc, quan tenen al costat un PCI Express 16x a 128Gbit.

Disposant d'un bus ja fet, implantat i potent... no cal tornar a inventar la roda. Però sí cal optimitzar el disseny, sobretot desfer-se del AHCI que és un protocol dissenyat per dispositius amb latència (com un disc) mentre que els SSD no tenen. Apart d'això cal desfer-se també de solucions PCI Express no natives, la típica controladora RAID, amb 4 controladores SSD darrera i algun pont PCI Express. Per això ha sortit el NVMe (Non-Volatile Memory Express també conegut com NVM Host Controller Interface Specification - NVMHCI). Es un estàndard que té força fabricants al darrera, Intel entre ells. Permet reduir els cicles de CPU necessaris per obtenir una dada, per exemple fent servir AHCI es fan servir 27.000 cicles mentre que amb NVMe pel mateix es fan servir 10.000. Això permet que el nombre de IOPs augmenti molt.

Intel ha desenvolupat SSDs natius NVMe, dels que es pot arrancar el sistema sense problema, amb interface PCI Express 4x. Els preus són força cars encara però ja baixaran.

Ara cal esperar a veure quina tecnologia s'acaba imposant, SATA Express o NVMe.

El nou interface per disc durs i SSDs, el SATA Express ja s'acosta. En teoria és una línia que enganxa un dispositiu SATA al bus PCI-Express de la placa base. No entenc ben bé perque és necessari això ja que ja existeixen bichos com el OCZ Revo Drive (un SSD) que és punxen directament al bus PCI-Express, vull dir que el bus PCI-Express ja permet connectar-hi coses que siguin dispositius de emmagatzemament... Però en fi, suposo que ara cal renovar tooooots els discs a SATA Express. El que sí s'ha de reconèixer és que si s'atornillen discs a un conector PCI-Express aleshores es perd molt espai a la caixa del PC, el SATA-Express és un cable. Un cable raro, però bueno, cable a la fi i al cap. És curiós perque està compost per dos SATA normals (que permeten fer-se servir amb dispositius antics SATA connectats individualment) i un tercer connector petitet a l'esquerra (que si es fan servir dispositius SATA antics no es fa servir). Hi ha un bon article de presentació a TechReport.

Noctua ha presentat el nou NH-D15, aplicant allò de "més gran, millor". El D14 fa 140mm d'ample, el de D15 fa 150mm. Penso que per plaques base amb el primer PCI-Express de 16x just al costat del processador això és massa gran. Per plaques que al costat del processador tinguin un 1x que no es fa servir i el 16x és el segon no hi haurà problemes d'espai. També comenten que els mòduls de RAM poden ser de 64mm d'alçada si es deixa un sol ventilador, si no màxim 38mm, i la gràcia és que vagi amb dos ventiladors. Penso que potser es pot posar un de 120mm com el D14. El sistema d'ancoratge és el mateix, el SecurFirm2.

Intel està desenvolupant cables de fibra òptica per connectar servidors dins d'un datacenter. Fan servir la seva tecnologia (de Intel) Silicon Photonics que permet enviar 25Gbps per cada fibra, però ara han desenvolupat un cable i un connector (que anomenen MXC) que té 64 fibres dins. Es poden configurar 32 fibres per enviar i 32 per rebre fent un cable de 800Gbps full-duplex o configurar les 64 per enviar arribant a la monstruosa xifra de 1,6Tbps. Les dades arriben bé fins a una distància de 300 metres.

Aquests cables han estat desenvolupats juntament amb Corning (els mateixos que fan el Gorilla Glass dels mòbils) i una altra empresa anomenada USConec. Estaran disponibles comercialment al Q3 de 2014, en versions de 8, 16, 32 i 64 fibres (i diferents preus).

Els primers a instal·lar aquests cables són Microsoft, Facebook i algun centre de supercomputació. Però els fabricants estan pendents de com aprofitar aquests amples de banda tan exagerats per dissenyar servidors on els processadors estiguin a una banda, la RAM en una altra, els discs en una tercera etc...

No crec que veiem en un entorn domèstic aquests cables en uns anys, però tot el que comença al món dels servidors acaba arribant.

Ja fa molts anys que vaig muntar un HTPC, quan encara teníem una televisió de tub Sanyo, aleshores tenia un Logitech diNovo Mini (un teclat petit amb un touchpad) per controlar-los. Els HTPCs han anat canviant però el diNovo aguantava, fins fa poc que ja comença a acusar l'edat, a nivell de tecles, de botons i de bateria.

També al llarg de tots aquests anys amb HTPC he pogut veure què faig servir i que no, realment teclejar textos no ho faig gairebé mai. Fa uns mesos vam comprar un teclat inalàmbric Rapoo per la meva dóna però a mi no m'agrada gaire el touchpad que porta, així que vaig seguir fent servir el diNovo, pensant que fer per substituir-lo. Finalment veient que si necessito un teclat ja en tinc he decidit comprar algo que faci de ratolí, i el més precís, més que un tochpad, és un trackball.

Per això he arribat al Logitech Wireless trackball M570. El cert és que és força car (suposo que en venen pocs) però penso que ha valgut la pena (si dura temps). És molt anatòmic i s'adapta molt bé a la meva mà, té rodeta (OMG! rodeta!) i boto dret i esquerra diferenciats (que amb el diNovo estan junts, has d'apretar una tecla FN per canviar el significat de botó dret, cosa que et fa ser contorsionista de mans i en els touchpads el boto dret no existeix). El cert és que he guanyat un munt! Ara és més còmode fer servir el HTPC.

Al 2013 s'han venut 195 milions de tablets a tot el món segons Gartner. Al 2012 iOS era majoritari, al 2013 ha perdut aquesta posició i ara és Android el sistema operatiu dominant. El curiós és que Apple ha venut més iPads en 2013 que en 2012 però el que ha passat és que Android ha tingut un creixement brutal.

Si es mira en detall el mercat separat per fabricants, es veu clarament que Samsung a quadruplicat el nombre de tauletes venudes i que Apple segueix sent el fabricant individual que ven més tauletes. I tots en conjunt han augmentat la producció. També és espectacular el nombre de tauletes clóniques amb Android que hi ha.