Aquest és el segon llibre d'aquesta serie i no baixa el nivell respecte el primer. També molt bo.
L'acció es situa després de la mort de Felipe el Hermoso, coronat el seu fill Luis X el Turbulento, sobre l'any 1315. [Warning Spoilers] Amb comparació amb el seu pare aquest rei fou força dolent gestionant el seu regne, i si es suma a que el clima no acompanya i hi ha fam... El seu interés principal és casar-se de nou i desfer-se de la reina que li ha posat les banyes en l'anterior llibre. Obviament ho soluciona "enviudant" sobtadament. També es deixa mal aconsellar per persones que van a la seva (el seu oncle) i acaba liquidant a l'únic que el podia ajudar, l'administrador Marigny. Econòmicament el Tresor Reial està escurat i viu a base de prèstecs dels banquers Lombardos.
Curiosament quan es parla de la recaptació d'impostos en aquella època es veu que no ha canviat gaire actualment. Els "prebostes" recapten un import pel rei, un import per ells i un altra per la persona que els ha anomenat "preboste", corrupció com en l'actulitat, 700 anys més tard tot igual.
M'he llegit el primer llibre de la serie de "Los reyes malditos". Aquesta serie de noveles històriques van ser escrites entre 1955 i 1977 per Maurice Druon i consta de 7 llibres. Aquest primer llibre tracta de com Felip IV "el hermoso" va expropiar tots els bens de l'ordre del Temple. Això ho va fer perque el seu avi Lluis IX debia molts diners a aquesta ordre de caballers-monjos que es va gastar en el seu rescat dels egipcis (el van capturar a la VII creuada). Durant aquesta expropiació el rei Felip IV fa cremar a la foguera al "Gran maestre" Jacobo de Molay a l'any 1315, i és aleshores quan aquest li llança una maledicció on diu que el rei i els seus fills moriran tots.
Spoilers: De fet és cert, la maledicció es va complint però per raons normals. Les conspiracions es van succeïnt, Roberto de Artois destapa a dues princeses que tenen amants, Guccio Tolomei (un banquer) conspira juntament amb el seu tiet també. Mahaut (una condesa) creu que el secretari del rei ha sigut qui ha denunciat a les seves filles i el mata amb una espelma enverinada...
M'ho he passat molt bé llegint aquest llibre i sembla que la serie és força bona, m'ha agradat força.
Quart llibre de la serie del Imperi Malazà, ambientat a Darujhistan, ciutat on passen moltes accions de les altres novel·les de la serie "Book of the Fallen". Finalment sembla que la ciutat viu en pau i on els pocs Bridgeburners retirats viuen en pau, doncs no, un nou poder s'aixeca desde la tomba de quan la ciutat era capital d'un imperi tirànic.
El que no sap aquest vell poder tornat per arrasar un altra cop el món és que aquest ha canviat, res és com era i el seu poder es veurà replicat per els nostres personatges preferits, en Kruppe per exemple i els habituals del bar K'rul.
Hi ha altres accions paral·leles, com per exemple el que passa a Moon's Spawn, la fortalesa flotant del malaurat Anomander Rake. Els malazans que corren per allí també reben lo seu i els Seguleh que ho trinxen tot.
Aquest m'ha agradat força i és fàcil de llegir. Encara que és recomanable llegir aquests llibres per ordre, primer els 10 de la serie "Book of the Fallen", i després aquesta altra serie.
Aquesta és la novel·la número 5 de la serie del Imperi Malazà (hi ha una altra serie diferent "Malazan Book of the Fallen" que té 10 llibres). És un llibre de fantasia medieval, aquest està ubicat al continent Jacuruku, en una selva anomenada Himatan. Aquesta selva no és normal ja que està mig en el reialme dels homes i mig en el dels esperits. La governa la Reina de les Bruixes, una entitat anomenada Ardata. Tot el llibre narra com una serie de personatges, cadascun amb els seus motius, es van acostant a la ciutat de Jakal Viharn (on és l'Ardata).
Saeng: una noia que té poders i vol anar al temple de la llum, l'acompanya el seu germà al que els Thaumaturgs han convertit en un soldat amb una armadura de pedra.
Golan: un Thaumaturg que envaeix la selva per enfrontar-se amb l'Ardata
K'azz D'Avore: comandant de la "Guardia Carmesí" (Crimson Guard) que va allí perque l'Ardata el convoca.
Skinner: un comandant renegat de la Guardia Carmesí que fins aquell moment era el favorit de l'Ardata.
The Warleader: bé, aquest no va cap Jakal Viharn, però aprofita que els Thaumaturgs han marxat per massacrar les seves ciutats.
Un parell de mags tronats.
Definitivament es podria haver descrit el viatge més curt, no calen els milers de pàgines per descriure el viatge, li passa una mica com StarWars Ep. 1, on descrivint el viatge es perden una mica els motius que han empés a emprendre'l. Però la narrativa, les descripcions, els dilemes... fan una lectura amena. A diferència de la serie "Malazan Book of the Fallen" aquest autor no salta tant de personatge en personatge (i tampoc hi ha tants) i és més fàcil de llegir. Resumint, podria ser més curt, però m'ha agradat. Ara espero amb ganes la següent entrega "Assail" que en teoria surt pels vols de Nadal.
Portada del llibre, encara que ara en format electrònic això de les portades no té gaire sentit.
Victus és una novel·la històrica d'Albert Sánchez Piñol, publicada l'any 2012 que tracta sobre el setge de Barcelona al 1714
Ambientada en la Guerra de Successió, la novel·la explora el conflicte des dels ulls de Martí Zuviria, un jove d’origen barceloní que serveix, primer a les ordres de l’exèrcit de les Dues Corones Borbòniques, i després a les ordres de l’exèrcit Aliat. Tota la narració representa que és escrita per Waltraud, la cuidadora de Martí en el seu exili a Viena, dècades després de la successió dels fets. Cada cop que surt la Waltraud, segons la meva opinió no aporta res a l'història, i el Zuvi està tota l'estona denigrant-la i insultant-la. Penso que no és necessaria la seva presència al llibre
VENI
Al començament de la història, el jove Martí Zuviria viatja fins al castell de Bazoches, on comença una dura carrera per formar-se com a enginyer militar, de la mà dels germans Ducroix i de Vauban. Quan Vauban mor, en Martí s’allista a l’exèrcit francès per lluitar a la guerra que s’està donant lloc a terres catalanes i de Castella. Només arribar, el jove Martí presenciarà la Batalla d’Almansa, una de les més grans batalles de tota la guerra. Seguidament, i després de salvar-se duna emboscada dels terços de Miquelets d'Esteve Ballester a Beseit, en Martí es desplaça fins a Tortosa, on participarà com a enginyer en el setge de la ciutat.
VIDI
Després de la desfeta de Tortosa, en Martí decideix tornar a la seva Barcelona natal, on començarà una relació amb Amelis, instal·lant-se en un pis amb Anfan i Nan, un nen i un nan que havia conegut mentre robaven dins de les trinxeres de Tortosa. Al cap d’un any, veurà l'oportunitat d’allistar-se a l’exèrcit Aliat i lluitarà en diverses poblacions espanyoles, fins que les desfetes militars els obliguen a retirar-se a terres catalanes. Un cop retornat a Barcelona amb tot l'exèrcit Aliat, en Martí viurà la retirada de les tropes europees arran de l'entronització de Carles III com a emperador del Sacre Imperi Romano Germànic, i els consegüents debats entre els diputats de la Generalitat de Catalunya sobre què fer davant la nova situació.
VICTUS
Durant la primavera de 1713, en Martí s'allista a l'exèrcit sota les ordres d'Antoni de Villarroel per defensar la ciutat en el Setge de Barcelona, i aquell estiu participarà en una expedició fracassada per intentar reclutar voluntaris per a la resistència de Barcelona. Amb el temps, els bombardejos castiguen enormement la ciutat i la seva població, que després d'un any de setge comença a patir greus conseqüències, agreujades per l’arribada de nous reforços borbònics des de França. En un atac de les tropes de la Coronela de Barcelona, en Martí és capturat i està a punt de ser executat pels borbònics. En aquest captiveri, dissenyarà l'assalt que acabarà fent caure Barcelona, tot i que la seva intenció és dificultar l'avenç borbònic sobre la ciutat
Com ha opinió personal el llibre m'ha agradat força, clar que tracta d'un tema que m'agrada, fortalesses, Vauban, etc... El que també queda reflectit al llibre és que les coses no han canviat tant, els pendons vermells segueixen igual, els botiflers també, els castellans igual i els Borbons a la seva. Això fa pensar i m'entristeix veure aquesta continuitat 300 anys més tard. 100% recomanat
Setge de Barcelona, destacar la gran quantitat de tropes assaltants