He volgut fer un experiment i llegir un llibre d'un autor d'una cultura força diferent. Es un autor xinés: Cixin Liu. Quan he acabat de llegir-lo he vist que és una trilogia... El fet és que he descansat per fi després de no trobar un llibre sci-fy de qualitat, aquest sí està bé. Després dels fiascos dels últims llibres del Vorkosigan (els del mig estan bé) o aquest últim del Dying Sun ja tenia ganes de trobar-ne un de bo.
[Spoilers]A Xina durant la revolució cultural munten un programa per intentar contactar amb aliens. Paral·lelament a l'actualitat hi ha unes morts misterioses de científics d'alt nivell. Els fets estan relacionats per que el programa de contacte va tenir èxit i els aliens planegen una invasió i no volen que la tecnologia humana superi la seva.
Al final es destapa el pastis i en 450 anys estaran aquí. Acaba abruptament per que es suposa que segueix en el següent llibre.[/Spoilers]
El llibre a mi m'ha agradat força, acció, misteri... sense gaires naus. Conceptes sci-fy interessants. Recomanat! A pel següent!
Em costa molt deixar llibres a mitges, però aquest s'ho ha guanyat de llarg. I això que té unes bones critiques i uns fans al darrera, per per mi no val ni els bits que ocupa al disc dur. Està escrit per Gene Wolfe. Són 4 llibres i un cinquè apart:
The Shadow of the Torturer: aquest l'he llegit el primer i l'he acabat sencer.
The Claw of the Conciliator: aquest l'he deixat a mitges, ja m'he cansat.
The Sword of the Lictor.
The Citadel of the Autarch.
The Urth of the New Sun
El llibre està redactat des del punt de vista del Severian, un aprenent de Torturador. Els torturadors es dediquen a, bé, torturar. Els seus clients arriben des del jutjat i ells apliquen les penes que els jutjats imposen. Els llibres venen en dos blocs i un suelto, el 1er i el 2on en un sol llibre, el 3er i el 4rt i l'últim ell sol.
El principal problema que té el llibre és que havent llegit 1000 pàgines de 1400 en total encara no saps ben bé que està passant. Només en passatges molt breus hi ha explicacions del per que de les coses que passen, la resta és morralla.
Però no només això molesta, les descripcions són molt dolentes. L'autor fa servir un vocabulari innecessàriament complicat, amb paraules de les que no dona descripció i et quedes sense entendre el que està explicant.
També l'acció té girs absurds, de cop i volta apareix un personatge del no res i hop, apa un més a la festa. De fet gran part del primer llibre passa en un sol dia, i sembla que el personatge principal tingui confiança absoluta amb la gent que ha conegut aquell dia...
I tampoc és que sigui SciFy, és més aviat fantasia...
[Spoilers]El Severian salva la vida del Vodalus per accident (molt més endavant t'enteres de qui és el Vodalus) quan uns guàrdies de l'emperador actual (l'Autarca) el persegueixen.
En Severian li encarreguen la custòdia de la Thecla, i s'enamora d'ella, quan la torturen, es compadeix d'ella i li dóna una mort ràpida. L'expulsen a l'exili, a una ciutat de províncies que es diu Thrax. Camí de Thrax coneix l'Agia, que el traiciona per robar-li l'espasa que porta. També s'uneix a un troupe d'actors ambulants. Es produeix un salt al segon llibre on desapareixen tots els personatges del primer, menys en Severian i apareix un tal Jonas que és molt amic del Severian. En Vodalus els segresta per xerrar amb ells, i aquí ja vaig parar...[/Spoilers]
Així doncs, recomano evitar aquest llibre. A mi no m'ha agradat gens.
Aquest és l'últim llibre publicat d'aquesta sèrie. El 15 o 16 em sembla. I francament m'ha molestat que sigui tan extremadament dolent. M'agrada aquesta sèrie per la seva coherència interna, el llibre la manté, però l'argument és molt fluix.
[Spoilers]El pare del Miles, l'Aral era bisexual, tenia la seva dóna i el fill però també tenia a en Jole (un noi) com a amant. La Cordelia (la dóna de l'Aral) ho sabia. Quan mor l'Aral en Jole i la Cordelia (a.k.a Red Queen perque es pelroja) s'enrollen. En Miles els visita i li expliquen el nou estat de la seva mare (com a parella d'en Jole). També hi ha un intercanvi d'ovuls i espermatozous per fer nens en els replicadors uterins. Tot plegat adornat d'extra-rosa i amb nens que fan coses de nens.[/Spoilers]
Francament un rollo de llibre, total per dos que s'enrollen i es regalen òvuls. Manca acció, manca emoció, pfffff. Avorrit i de lectura gens recomanada. En fins, altres d'aquesta serie són molt més bons.
Després d'arrancar el projecte en que estic puc escriure sobre el llibre que vaig acabar la setmana passada. Ha passat una setmana on no he estat persona... En fins. Aquesta serie comença a fluixejar. És impressionant la coherència interna que té, sobretot quan els personatges es fan brometes sobre situacions de varis llibres enrere, o recorden experiències passades.
Però peca de "buenisme". Es a dir, pocs personatges bons moren, per no dir cap (o molt secundaris). Situacions complicades es resolen per que el personatge ensopega amb un altra que és bo i s'ajuden. O per que els dolents són poc dolents. Els "homes d'armes" són 100% lleials, i sacrificarien la seva vida pel seu "senyor", i de fet ho fan, dia a dia sense trobar parella. En canvi els "nobles" estan emparellats. Pocs traïdors hi ha. Encara que les idees són bones e imaginatives, la posada en practica pateix de "buenisme". I això que en aquest llibre no hi ha "extra-rosa" (encara que sí una mica), sí que hi ha nens pels mig.
[Spoilers]El llibre tracta d'un planeta on la gent que es va a morir enlloc de morir-se, si s'ho pot pagar, compra una congelació. Així si en el futur descobreixen la cura de la seva malaltia no morirà. La gracia és que com no ha mort delega el seu vot polític a la corporació que el congela. El problema està en que un científic descobreix que el líquid congelador de fa 30 anys es degrada i que els "congelats" no seran recuperables i les corporacions que tenen els seus vots perdran poder. En Miles investiga l'expansió d'una d'aquestes corporacions a Komarr, on volen "conquerir" el planeta congelant lentament a la població i acumulant vots. Al final en Miles ho impedeix destapant el tema del líquid que es degrada, i que el seu germà juntament amb el grup Durona inventa un tractament rejovenidor que fa que la congelació no sigui tan necessària.[/Spoilers]
Jo l'he trobat un xic llarg i faltat d'acció, podria haver explicat el tema sense enrollar-se tant, amb menys temes romàntics i menys nens protagonistes. Recomanat? Sí, no està malament, però no mola tant com els anteriors. I menys "buenisme".
Aquest és el n-Essim llibre del Miles, el 15 crec que he llegit. Almenys aquest no és una novel·la rosa... I igual que el James Bond el Miles cada cop està més atrotinat. I encaixa amb la resta de llibres, impressive!
[Spoilers] En Miles està tornant de lluna de mel i té ja els nens encarregats i al forn (vull dir que estan en un capsa a casa seva creixent) quan rep una missió de l'Emperador. I l'envia a l'estació Graf. Aquella que surt al primer llibre. Allí s'ha muntat un embolic tremendu amb un assassinat pel mig. Resulta que un "ba", un serf de Cetaganda, ha segrestat tot un carregament d'embrions dels nous lords i va liquidant amb una bioarma a tothom que ho esbrina. El Miles resulta infectat però aconsegueix detenir-lo. Un cop detingut l'entrega al cetangadesos per tal d'evitar una guerra amb ells ja que pensen que ha estat Barrayar qui ha segrestat els seus nens. Aquest cop com al final queda KO l'ajuda la Ekaterin (la seva dóna) i el Roic el seu soldat. Acaba amb més defectes al seu cos que quan comença el llibre, cada cop més atrotinat.[/Spoilers]
El llibre m'ha agradat més que els 2 anteriors, té més acció i és menys romàtic.
Aquesta és una mini novel·la rosa, amb un xic, petit, petit d'scifi pel mig. És mini perque la seva extensió és molt curta. Almenys ja que és rosa, és curta. Que sigui curta també va bé perque no avorreix ni t'enganxa durant gaire temps, en una tarda es pot llegir. Suposo que l'autora la va escriure per omplir un fet puntual i que tampoc tenia gaire temps per enrollar-se, potser tenia una data d'entrega o algo.
[Spoilers] La mini novel·la tracta del casament del Miles amb la Ekaterine, penso aquest relat es podria haver posat com un capítol final al llibre anterior, però potser van apretar amb dates d'entrega... Està explicat des del punt de vista del Roic i la Taura. El Roic és un soldat dels Vorkosigan i la Taura és una sargent del Mercenaris Dendarii creada amb enginyeria genètica. S'enrollen i el Miles es casa. Tot super-extra rosa. L'únic que hi ha mini-emocionant intent d'assassinat de la Ekaterin, la núvia, amb un collar de perles que li regalen i la Taura ho detecta. Però res gaire complicat.[/Spoilers]
Recomanable? Pse-pse, a veure es llegeix per que és curt i està en la serie i encaixa en la història general. O bé perque agrada el tema rosa, extra-rosa. Next!
Aquest és el 13 llibre de la serie Vorkosigan que llegeixo, i no és sci-fy. És més aviat una comèdia romàntica, a vegades una mica ñoña.
[Spoilers] El llibre segueix el que ja va començar en Komarr, es a dir com el Miles intenta conquistar a la Ekaterine ara que ambdós estan a Barrayar. El llibre narra les ficades de pota, els estira i arronsa de la relació... Amb el decorat de fons del casament de l'Emperador i un parell de peticions curioses. Acaba en varies bodes. [/Spoilers]
Tot tractat amb to de comèdia, amb molta noblesa, molt Emperador, molts comtes Vor, etc... En algun moment sembla que llegís "Sisi emperatriz". No arriba a avorrir, però tampoc emociona ni entusiasma com altres llibres de la serie encara que té algunes situacions divertides. Si es volen naus i pew-pew en aquest llibres hi ha 0.
Llibre 12 de la serie, OMG! 12! Ja hi ha uns quants. Aquest cop en l'acció es situa a Komarr, encara que aquest llibre en realitat no tracta tant d'Sci-Fy sino de relacions matrimonials i d'en Miles que ja s'acosta als 30 anys i encara solter...
[Spoilers] La historia descriu el matrimoni fracassat de la Ekaterine Vorsoisson i el seu fill. Com coneix a en Miles que arriba Komarr a investigar un accident amb un mirall orbital que proporciona calor pel procés de terraformació del planeta. El llibre està plantejat com una toma de contacte amb la Ekaterine ja que no acaba, i segueix en el següent llibre. L'accident del mirall ha estat causat per uns komarressos que volien tancar definitivament el forat de cuc que comunica amb Barrayar. Al final en Miles els captura, però clar, el marit de la Ekaterine mor (per deixar-li lloc al Miles, clar). [/Spoilers]
Un embolic de faldilles, una història d'amor i una de desamor, però Sci-Fy poca. Encara que el llibre és entretingut, recomanat!
Per mi que aquesta dona té un timeline de tot el que passa en aquesta sèrie de llibres per tal de mantenir la coherència interna. És impressionant com la història es manté al llarg de tots aquests llibres sense contradiccions.
[Spoilers] El Miles té seqüeles mèdiques de la seva crionització, li donen com una mena d'atacs epileptics quan s'estressa molt. Per que no el retirin del comandament dels mercenaris Dendarii falsifica un informe de missió i el seu cap, el Simon Illyan el pilla i el despedeix de SegImp.
Un temps més tard l'Illyan pateix un atac en el seu xip de memòria perfecte. En Miles com era el seu amic decideix investigar. Resumint molt, demana perdó a l'Emperador i el fa Auditor Imperial temporal, i investigant descobreix que el segon al comandament de SegImp, el general Haroche, ha sigut el sabotejador. Com premi el fan Auditor Imperial permanent.
En paral·lel a l'acció l'emperador Gregor s'enamora d'una dona de Komarr i es prepara el casament.[/Spoilers]
El llibre m'ha agradat força, aquest té un estil més pausat que els altres, però també té la seva gràcia. Recomanat!
Següent llibre de la serie Vorkosigan i més llarg que els anteriors. Un aspecte sorprenent d'aquesta serie de llibres és la coherència interna que mantenen. De tant en tant hi ha personatges que tornen, que fan referència als fets que van passar en altres llibres, i si bé no són gaire acurades (suposo que per la gent que no els ha llegit no fer molts spoilers) sí que són encertades. I també no es fan pesades, ni repetitives (amb el Sharpe eren un xic pesades i com ja veia quan hi havia una la saltava).
[Spoilers] Tot comença quan el germà clon d'en Miles, en Mark, agafa el control d'una nau del mercenaris Dendarii. La seva intenció és rescatar els clons que cultiven a Jackson's Hole destinats a donar el cos en una operació que es diu "transplante de cerebro".
Tot surt molt malament i el Miles original ha d'anar a rescatar al seu germà clon, amb la mala sort que el "maten" però el congelen per reviure'l més tard. El problema està en que en una confusió del combat les tropes obliden la criocapsula amb el Miles congelat al planeta abans de donar-se a la fuga amb els clons rescatats.
A partir d'aquest punt l'acció canvia a en Mark, i descriu les angoixes que passa per rescatar a en Miles. Finalment, i després de moltes fatigues, aconsegueixen rescatar-lo i reviure'l. A en Mark ara que ja forma part de la familia Vorkosigan li troben un lloc i una tasca que fer. [/Spoilers]
Un llibre molt entretingut i molt recomanable, m'he divertit llegint-lo encara que en algun punt l'he trobat un xic llarg. Recomanat!