A casa per la nit a vegades ens llevem, que si al lavabo, que si un nen vol alguna cosa, un traguet d'aigua... Total que jo a les fosques no vaig, però tampoc dono la llum del sostre ni entro a les habitacions on algú està dormint obrint la llum. O els petits éssers que viuen a casa tenen colònies d'estiu. És aquí on entren en joc les llanternes. A més a més a vegades sortim a la nit on no hi ha fanals i una llanterna va molt bé. I clar al llarg dels anys acumules experiència amb quins models van bé, quins han donat un mal resultat, etc... Es per això que poso les que he tingut:
Maglite XL200 : fa molt temps vaig tenir una Maglite XL50, vaig pensar que tenia bons lumens, un mida petita i el més important, podia graduar la llum (poca llum per casa, molta llum per anar d'excursió). El primer estrany és que per regular la llum ho fas apretant el botó i amb la llanterna horitzontal girant-la tota ella al llarg del seu eix. És cilíndrica i un bon dia, quan la volia agafar a les fosques va rodolar i caure de la tauleta de nit al terra, amb el soroll vaig despertar gent, però... Tampoc va caure tant fort, es parquet i la tauleta de nit no és gaire alta, 3 calaixos. I va deixar de funcionar. Vaig pensar que mala sort. I vaig comprar la XL200, ja posats. Al cap d'un temps també va caure, aquest cop no a mi, ni gaire fort tampoc. Morta a l'acte. MMmmmmm... Dos de dos... Diguem que el mecanisme intern de graduar l'intensitat de la llum és molt delicadet. No he comprat cap altra.
Stanley 95-151: També fa molt temps, cansat de les Maglite vaig comprar una Stanley 95-151, i francament estic molt content. Ha caigut a terra un munt de cops al llarg dels anys i no li ha passat res (per mi que es pot fer servir de martell). Segueix funcionant com el primer dia. El cas és que com estava content, uns anys més tard, vaig comprar una segona llanterna, i també ha tingut les seves caigudetes i segueix igual. Però són dues llanternes diferents, una fa llum i la nova fa molta llum. És curiós, mateixa marca i model i una llum tan diferent. 100% recomanades.
Ikerlex T6: Les colonies d'estiu estaven aprop i vaig comprar al 2019 una d'aquestes llanternes. El cert és que la marca importa poc, es un fabricant xinés que després posa un munt de marques ja que la mateixa llanterna apareix sota un munt de noms. El cert és que va costar 16EUR, tampoc se li pot demanar gaire. Però el cert és que al cap de poc temps, caigudeta petita i va deixar de funcionar. No compro més d'aquestes, és llançar els diners.
Nebo Poppy: Seguim amb el tema colònies i vam agafar aquesta. El cert és que donada l'edat del futur propietari tenia poques esperances sobre la seva durabilitat, però de moment sobreviu força bé. Dues campanyes de colònies, sortides, excursions nocturnes etc... I segueix funcionant. A més és pot estirar i de dins surten més tires LED que fan com si fos una llum de camping de taula. Content amb ella, recomanada.
Ledlenser P6: Degut a que va morir la Ikerlex vaig comprar la Ledlenser P6. El cert és que val força diners, 40EUR, però es nota ben construïda, amb un interruptor que sembla robust i fa força llum. També té uns piquets vermells al lateral que són força macos. Ara només caldrà veure que tal aguanta el pas del temps i de les mans per veure si realment val la pena. De moment content.
Totes les llanternes que he tingut i les que compro són mitjanes, excepte la Nebo. Hi ha de més grosses però de moment no he sentit la necessitat de més gran i millor.
Aquest llibre continua la història en el mateix lloc que la deixa l'anterior. Donat que l'altra no és gaire llarg i aquest tampoc, podrien fer un sol llibre, però money is money...
[Spoilers]L'Spensa aconsegueix sortir del seu planeta Detritus, que està embolcallat d'una capa de plataformes orbitals amb fabriques etc... I esquiva als carcellers que li van manipular la ment al seu pare fent-lo un traïdor. Aconsegueix infiltrar-se a la Superioritat i rebre classes de com lluitar amb un dels ens destructors del costat fosc. També descobreix que la forma que tenen de viatjar per l'hiperespai els de la Superioritat és fent servir uns cucs simpàtics, però la descobreixen i just li dona temps de rescatar el nucli de la seva IA amiga i ficar-se dins d'un vortex que porta al costat fosc. I acaba en aquest clifhanger.[/Spoilers]
El llibre està bé, es per joves i per mi és un xic infantil i simplista en la forma de resoldre les coses, però té pew-pew.
Aquest és un llibre de pew-pew del Brandon Sanderson destinat a un públic adolescent, el que els guiris anomenen "young-adult". Però igualment l'he llegit.
[Spoilers]L'Spensa és una noia que viu a un planeta on l'humanitat viu en coves, i l'únic edifici que hi ha a la superfície és una mena d'acadèmia de pilots de naus. L'Spensa en teoria és una filla d'un traidor i no li deixen ingressar a l'acadèmia, però com és molt bona al final aconsegueix entrar i fer-se valer. També troba per casualitat una nau abandonada amb una intel·ligència artificial, que es fan amics i ella acaba de reparar la nau. Al final del llibre es descobreix que el planeta és una presó on les altres races alien que poblen l'espai han tancat als humans. Ho han fet perque els humans són molt perillosos ja que quan fan servir una altra dimensió per fer viatges FTL atreuen unes entitats que viuen allí i que ho devoren tot.[/Spoilers]
Un llibre senzillet, per passar l'estona, es llegeix força ràpid. A per la segona part.
Aquesta és una sèrie curteta, de una temporada de 6 capítols que comença i acaba. Gairebé es podria considerar una peli llarga. Està ambientada sobre el 1841 i és una sèrie d'embolics, secrets, ambicions i amor. Està escrita pel Julian Fellowes, mateix autor que Downton Abbey. L'atrezzo i els decorats estan molt bé, i els embolics també. El final un xic precipitat però ens ha distret unes quantes nits d'estiu. Recomanada.
De moment aquest és l'últim llibre disponible d'aquesta sèrie, i millora respecte l'anterior que ha sigut una mica "meh", encara que ja aplico una tècnica de lectura en diagonal, salto flashbacks que més o menys ja recordo, ... Aplicant aquesta tècnica es va força ràpid, potser perds algun detall i algun cop torno enrera però realment estalvio molt farciment.
[Spoilers] El llibre es resum ràpid. Els Lankies han atacat la colònia guay on es van amagar els polítics que van abandonar l'humanitat. I allí envien a uns xenobiolegs a estudiar-los. Prèviament liquiden les naus Lankie en órbita, clar. Per fi! Allí veuen un bitxo que es menja als Lankies, però no diuen gran cosa més. I quan estan a mig estudiar, veuen venir 3 naus colonitzadores més. Les ataquen però fallen en una, que passa tan aprop que quan fa el salt FTL arrossega la nau d'en Grayson en la seva bombola FTL. Quan apareixen liquiden la nau Lankie però descobreixen que estan en un planeta sense estrella, al mig del no res. I a més a més el planeta està envoltat d'un munt de naus Lankie. I fi. Apa toma cliffhanger. [/Spoilers]
El llibre està bé, disminueix la quantitat de pew-pew però a canvi l'autor dona peixet de que fan els Lankies, etc... És per despertar la curiositat, intedezante. I ara cal esperar al juliol del 2022 pel següent.
Segueixo amb la sèrie de Frontlines i aquest llibre m'ha resultat una mica meh. El concepte de "meh" vol dir que ni fu ni fa, que el podries treure del mig i com diuen els guiris "nothing of value was lost". Per mi que està una mica de farciment.
[Spoilers] En Grayson segueix pujant per l'escala de comandament i és dels més vells soldats, ja que la resta acostuma a morir jove. El llibre té tres parts, la primera en Grayson té un accident a Mart degut a la fatiga dels materials. L'altra està inspeccionant naus a les drassanes espacials. I la final és quan els Lankies ataquen la colònia d'Svalbard i l'humanitat la perd. Aquesta colònia ja va sortir al segon o tercer llibre, no recordo bé.[/Spoilers]
La critica que li faig a aquest llibre és que no avança gaire, per no dir res, en investigar als Lankies, ni res sobre el seu origen, ni que fan, ni res... Molts acrònims i flash backs que ja estan explicats a altres llibres però poca xixa. I a sobre hi ha poc pew-pew. Ainsssss
Següent llibre d'aquesta sèrie d'scify militar. Com bon a llibre militar futurista està ple de acrònims, descripcions d'armes, etc... a vegades un xic massa que tens que parar a veure que està dient.
[Spoilers] Un cop recuperades les naus, i descobert com destruir les naus colonitzadores Lankie, l'humanitat es llança a l'ofensiva. I el primer és recuperar Mart que porta anys en poder dels extraterrestres dolentots. El llibre descriu com l'exercit destrueix tot el que està en órbita i després intenten recuperar la superfície. Descobreixen que els Lankies fan molts túnels subterranis i una mena de ciutats, però en realitat són fàbriques de naus colonitzadores, així que els han de bombardejar amb bombes nuclears deixant el planeta inservible. I no aconsegueixen erradicar del tot als Lankies. [/Spoilers]
Un llibre amb molta acció, no hi ha gaires batalletes espacials però sí molt pew-pew a la superfície, d'aquí el títol. Recomanat.
He llegit aquest llibre de pew-pew i el cert és que es manté en la línia del anteriors. Continua més o menys on ho va deixar l'anterior.
[Spoilers] En Grayson segueix fent de les seves i recluta a una vella coneguda la Sgt. Major Fallon. Amb ella van a un planeta on estan els que es van "fugar" quan la Terra estava apunt de ser conquistada pels Lankies. Els polítics covards i les seves families juntament amb moltes naus van anar a parar un planeta molt guay. El Grayson sembra el caos allí, i quan l'estan apunt d'enxampar el coronel Masoud li diu que en realitat el seu objectiu era despistar a les tropes que protegeixen els polítics, mentre uns comandos posen bombes nuclear per tot els planeta. Així obliguen a rendir-se als militars rebels i tornar les naus robades.
Però el Grayson no està gaire content ja que l'han fet servir d'esquer i les ha passat canutes, però a veure que passarà als següents llibres... [/Spoilers]
Els llibre té acció i recordo que hem va agradar. Recomanat per pew-pew.
He llegit el segon llibre de la sèrie i realment millora respecte l'anterior. Menys "picnic" militar, més naus, i un bon nivell de pew-pew.
[Spoilers] Despres d'una cagada dels generals, envien al Andrew Grayson, el prota, a una missió penal, es a dir, com si fos una missió però que en realitat es una forma de posar totes les pomes "podrides" en un mateix lloc i els diuen de muntar guardia a un planeta gelat llunyà.
El cas és que no tenen prou subministraments i el toxo del general que els han assignat els diu de requisar els subministrament dels civils, i aleshores es revolten, ja que no són una força d'ocupació, sino que són l'exercit destinat a protegir els civils.
Això fins que arriben els Lankies, els aliens malvats, carreguen un transport fins amunt i el llencen a velocitats properes a la llum contra el "seed ship", nau colonitzadora dels aliens i aconsegueixen destruir-la. És el primer cop que els humans ho fan. Però el general idiota ha fugit amb el porta naus antic que té. Al final arriba una flota, barreja de naus occidentals (NCA) i orientals (SRA) informant-los que els aliens han arribat al sistema solar i han destruït la colònia de Mart. [/spoilers]
Un llibre curt, ràpid de llegir, amb tòpics, però bé, pew-pew.
He llegit aquest llibre en una estoneta, no és gaire llarg. És el típic llibre militarista, pla, on estan tots els tòpics, armes que prometen molt pew-pew, sergents durs molt durs amb un cor d'or, acrònims i batalletes en mons llunyans contra aliens. Pew-pew. Si ve degust pew-pew doncs endavant, la critica diu que els següents la cosa millora... a veure si és veritat. Per que aquest si no fos pel pew-pew roça el "meh". Sense saber-ho fa temps vaig llegir el llibre 3 d'aquesta sèrie al 2016, Angles of Attack, i aquell estava millor, així que a pel següent.